Crazy Talk: Animació de cares a través d'imatges.

Treball realitzat amb la versió CrazyTalk 6.21

A la pestanya Model podem començar a treballar en un nou projecte a partir d'importar una imatge on la cara hi surti com a part principal.
Seguidament marcarem la cara i les seves parts amb els botons superiors simbolitzats amb ulls (facial bàsic i detallat).
A l'apartat Script podem introduir-hi la veu que volguem; és a dir, descarregar veu i música de fons, utilitzar una de les que el programa ens ofereix, o gravar la nostra. En aquest apartat podem retocar o perfilar les expressions facials per millorar-les.

Finalment, a l'apartat destí podrem penjar el nostre video a la xarxa o exportar-lo en diversos formats.

Moodle + Hostinger + FileZilla: Crear un hosting web gratuit

Hosting web
Amb un hosting web podem crear un espai web en format HTML, un espai de descàrrega de fitxers penjats per nosaltres (arxius d'audio, vídeo, documents PDF...), o també un núvol o unitat virtual d'emmagatzematge per guardar informació.

1er pas
Crear un compte a Hostinger; on escollirem el nom del nostre domini. I esperar a la seva confirmació.

2on pas
Necessitem un client FTP. Jo he utilitzar FileZilla.

3er pas
Configurar FileZilla:
Obrir pestanya gestor d'indrets. Procedim a la introducció de les dades del nostre hosting a partir de les dades que trobem a Hostinger (accès FTP).
- Nom del servidor: IP o domini (host).
- Port: Número de port.
- Mode d'accès: Normal
- Nom d'usuari: Usuari FTP.
- Contrasenya: La que hem escollit al crear host a Hostinger. 


4rt pas
Descarregar i descomprimir Moodle. Dins de FileZilla. Moure la carpeta de Moodle dins la carpeta public_html. El procés trigarà una estona.

5è pas
Dins de Hostinger, anar a crear nova base de dades MySQL.
- Nom de la base de dades: moodle.
- Contrasenya: La que volguem.

6è pas
Introduir al cercador el link del nostre host o espai web seguit de: /moodle.
Confirmar a següent fins a arribar a la pestanya per omplir dades següent:
(Substituir les dades presents per les dades de Hostinger creades en el pas anterior).
- Base de dades, usuari i contrasenya. Quan menciona servidor es refereix a Host de MySQL.

*Tots els programes son gratuits i la seva descàrrega és possible des de les webs oficials.

La crisi a les famílies

Els afectats per les retallades en educació no són només els alumnes i els professors, sinó també els pares i mares dels estudiants. Segons la periodista Mateos ( 2013), les retallades en educació i la crisi estan provocant problemes de salut i psicològics en alumnat i famílies i alhora una davallada en el rendiment escolar dels infants.

Un dels aspectes més destacables, tal com ens exposa Blanchar (2012) és que entre un 15% i un 20% de famílies, segons dades de l’AMPA, han hagut de prescindir del servei de menjador escolar per motius econòmics, per no poder pagar els 150 euros al mes de mitjana que costa. A més, la taxa de malnutrició infantil a Catalunya s’ha vist incrementada del 2’9% al 4’4% en pocs mesos, a partir de les dades publicades per la Federación de Entidades de Atención a la Infancia y Adolescencia, tot comportant que els nens vagin a l’escola sovint sense esmorçar o sense sopar la nit anterior.

“Els nens i les nenes son els últims responsables de la crisi i en canvi estan sofrint les conseqüències de forma tan o més greu que altres grups socials” (UNICEF 2012-2013). Cal tenir en compte que la pobresa en els nens és alhora també pobresa en els pares i les mares d’aquests infants.

Algunes de les conseqüències de l’impacte de la crisi en els infants que viuen a Espanya es poden constatar a través de les dades que ens mostra UNICEF (2012-2013):

Actualment, el 26,2 %dels nens espanyols viuen en condicions de pobresa. El nombre de nens en risc de pobresa entre 2008 i 2010 ha augmentat en 205.000. Alhora també 2,2 milions de nens viuen per sota de l’umbral de pobresa.

Cada nen que neix a Espanya rep el pes de 15.570 euros de deute públic.

Les famílies també mostren dades preocupants, ja que, l’augment de les llars amb nens que tenen a tots els seus membres sense feina ha augmentat un 120%.

A Catalunya, 325.000 nens viuen sota l’umbral de pobresa, o el que és el mateix, un 23,8% de la població de menors de 18 anys (UNICEF 2012-2013), això comporta, per exemple, que

un de cada tres alumnes tingui dificultats per dur els llibres de text que se’ls exigeixien per el curs 2012-2013 (Pirates de Catalunya, 2012). Acompanyat alhora també de l’augment del preu dels llibres de text (2’39% de mitjana) i l’augment de l’IVA que en el cas del material escolar passa del 4% al 21%. Així doncs, segons l’Organització de Consumidors i Usuaris, la despesa mitjana per nen, és de 640 euros, dels quals, 215 corresponen a la despesa en llibres de text (Pirates de Catalunya, 2012).

Retallades educatives que afecten directament el personal i el centre docent

La tercera mesura aplicada a la reforma del Boletín Oficial del estado (2012) ens explica:

“Als centres públics, el nomenament de funcionaris interns per substitució dels professors titulars es produirà quan hagin passat 10 dies lectius des de la situació que dóna origen al nomenament. Durant aquest període de 10 dies previ al nomenament, la substitució haurà de ser atesa amb els recursos del propi centre.” (Boletín Oficial del Estado, 2012)

És a dir; quan un mestre agafi la baixa, hauran de passar deu dies abans de poder rebre un mestre substitut des del Departament d’Ensenyament, i aquell període haurà de ser cobert per mestres del propi centre.

Podria semblar que els principis d’eficiència i austeritat en que es basen les retallades no tenen una intencionalitat que afavoreixi l’àmbit educatiu, i contradiuen les afirmacions del Departament d’Ensenyament mencionades a l’anterior apartat, d’acord amb el que ens exposa el professor Bonal (2010) quan esmenta que la part més fàcilment retallable de la despesa són les inversions en equipaments, en programes o en serveis de suport, que poden condicionar altament una bona o mala qualitat de l’educació.

Així queda reflexat en el Pla de Pressupostari d’Espanya 2013-2014 (2012) enviat a Brusel·les. Algun dels ítems reflexats en aquest Pla que afecten al personal i administracions públiques del sector educatiu son:

Restriccions en la contractació de personal, nomenament de funcionaris interns i personal estatutari temporal, congelació de l’oferta pública de treball, a excepció de la taxa del 10% de reposició per jubilació per funcionaris docents; alhora també la supressió de la paga extra de Nadal de l’any 2012, es redueixen els dies de lliure disposició de 6 a 3 i desapareixen les vacances per antiguitat.

Però cal tenir en compte, que totes les mesures que afecten directament el professorat, indirectament incideixen en l’educació i en la formació de l’alumnat. Alerta Educación (2011) esmenta les conseqüències que poden comportar aquestes mesures de reajustament; com la pèrdua de desdoblaments, disminució de matèries optatives, activitats extraescolars o hores de biblioteca i menys professors de suport.

Retallades educatives que afecten directament l’alumnat

Les retallades en educació o la racionalització de la despesa pública més destacable en l’àmbit educatiu es va dur a terme el 21 d’abril de 2012 i determina la realitat de les escoles avui dia i el que es podria entendre com un canvi de visió o plantejament del govern respecte a l’educació en context de crisi. Sota els principis d’eficiència i austeritat, tal com proclama l’Estat espanyol, a través del Boletín Oficial del Estado (BOE) (2012), s’han dut a terme tres mesures que redefineixen l’acció educativa actual, dues de les quals afecten directament l’alumnat i seran comentades en aquest apartat. La primera mesura és la més significativa i el BOE ( 2012) l’estableix així:

“Quan per raons de limitació de la despesa pública, la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat no autoritzi la incorporació de personal de nou ingrés, o quan hi hagi una taxa de reposició de personal inferior al 50%, les Administracions educatives podran ampliar fins a un 20% més, el nombre d’alumnes establert per la Llei Orgánica 2/2006 del 3 de maig.” (Boletín Oficial del Estado, 2012).

L’article 157 de la Llei Orgánica 2/2006 del 3 de maig declarava com a 25 el nombre màxim d’alumnes per aula a Primària; per tant, aplicant el 20%, ara hi podran haver fins a 30 alumnes per aula.

La segona mesura estableix:

“La jornada lectiva del personal docent en els centres públics i privats sostinguts amb fons públics serà, com a mínim, de 25 hores a l’Educació Infantil i Primària i de 20 hores a la resta d’Ensenyaments.” (Boletín Oficial del Estado, 2012). Es tracta del que es coneix popularment com a “desaparició de la sisena hora lectiva”.

Com sortir de la crisi apostant per l'educació: Model Corea del Sud

Si es parla de crisi i de la importància d’apostar per educació, podem prendre com a exemple Corea del Sud, model de superació a través de la inversió d’esforços en l’àmbit educatiu. Tal com anomena l’Associació cultural Española sobre Corea del Sud (Han Association) el març de 2012, Corea del Sud és un Model de desenvolupament i convivència social.

Corea del Sud i Corea del Nord van entrar en el que es coneix com la Guerra de Corea, la qual va durar tres anys, entre el 1950 i el 1953, (Asociación cultural española sobre Corea del Sur, Han Association, setembre de 2012) i va provocar que els dos països entressin en una forta crisi econòmica.

Així doncs, Corea del Sud, en tan sols 60 anys, va aconseguir el que J. Seth (2007-2008) exposa amb aquestes paraules:

«Un terra de camperols analfabets y semianalfabets amb només una petita classe urbana s’ha transformat en una de les nacions amb el millor nivell educatiu del món»

Aquest fort canvi, alhora, va treure a Corea del Sud de la crisi econòmica que patia arrel de la guerra i la postguerra. Apostar per educació va ser la solució emprada per augmentar el benestar econòmic i social del país.

El principi fonamental de tot el sistema educatiu coreà és fomentar la formació com a medi per el creixement econòmic del país (Asociación cultural española sobre Corea del Sur, Han Association, Arrizabalaga M. 2012).

La gran importància que rep l’educació a Corea del Sud, no només ha millorat el nivell educatiu del país a partir d’un context de crisi, sinó que segons el Informe Pisa del 2009, Corea del Sud és el primer país del món en comprensió lectora i matemàtiques, fins i tot, superant a Finlàndia (Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico, OCDE, 2009).

Es destacable la importància que rep l’educació a Corea del Sud, però aquest discurs no pretén defensar el sistema educatiu coreà, que d’altra banda basa l’educació en un gran nombre d’hores lectives i extraescolars i acumula una de les taxes més altes de suïcidis de menors de 18 anys, degut a la pressió i competitivitat del sistema.

Educació i economia

La “Ley Orgánica para la mejora de la calidad educativa” (LOMCE, 2013), defineix l’educació com, el motor que promou la competitivitat de l’economia i les cotes de prosperitat d’un país; el seu nivell educatiu determina la seva capacitat de competir amb èxit en l’àmbit internacional. Així doncs, com també ens esmenta el document, millorar el nivell educatiu dels ciutadans és una aposta pel creixement econòmic i per aconseguir avantatges competitius en el mercat global. També defineix l’educació com a bé públic de primera importància. Aquest document ens ajuda a entendre quin és el pes de l’educació en la formació d’un país obert a l’àmbit internacional i la constant i directa relació que s’estableix entre economia i educació, dependents una de l’altre.

La visió que ens exposa la LOMCE dóna peu a entendre que apostar per educació pot esdevenir clau per superar una crisi econòmica. Però no queda reflexat en les intencions del govern espanyol, que avui dia, estableix la proposta de reduir milers de milions de les despeses públiques sobretot des dels dos àmbits que requereixen més, que són la sanitat i l’educació (Alegre, 2012).

En contraposició a aquest fet trobem l’afirmació de Bonal (2010) que ens diu que el canvi de model productiu que s’associa a la sortida de la crisi passa per la inversió en educació, en innovació, en coneixement, en recerca i desenvolupament.

Aquesta visió proposa evitar les retallades en educació en temps de crisi i apostar i invertir en l’àmbit educatiu, entre d’altres com a eina per superar un període econòmicament negatiu. Malauradament, les mesures que s’estan prenent avui dia van en direcció contrària.