jueves, 12 de septiembre de 2013

Com sortir de la crisi apostant per l'educació: Model Corea del Sud


Si es parla de crisi i de la importància d’apostar per educació, podem prendre com a exemple Corea del Sud, model de superació a través de la inversió d’esforços en l’àmbit educatiu. Tal com anomena l’Associació cultural Española sobre Corea del Sud (Han Association) el març de 2012, Corea del Sud és un Model de desenvolupament i convivència social.

Corea del Sud i Corea del Nord van entrar en el que es coneix com la Guerra de Corea, la qual va durar tres anys, entre el 1950 i el 1953, (Asociación cultural española sobre Corea del Sur, Han Association, setembre de 2012) i va provocar que els dos països entressin en una forta crisi econòmica.

Així doncs, Corea del Sud, en tan sols 60 anys, va aconseguir el que J. Seth (2007-2008) exposa amb aquestes paraules:
«Un terra de camperols analfabets y semianalfabets amb només una petita classe urbana s’ha transformat en una de les nacions amb el millor nivell educatiu del món»
Aquest fort canvi, alhora, va treure a Corea del Sud de la crisi econòmica que patia arrel de la guerra i la postguerra. Apostar per educació va ser la solució emprada per augmentar el benestar econòmic i social del país.
El principi fonamental de tot el sistema educatiu coreà és fomentar la formació com a medi per el creixement econòmic del país (Asociación cultural española sobre Corea del Sur, Han Association, Arrizabalaga M. 2012).

La gran importància que rep l’educació a Corea del Sud, no només ha millorat el nivell educatiu del país a partir d’un context de crisi, sinó que segons el Informe Pisa del 2009, Corea del Sud és el primer país del món en comprensió lectora i matemàtiques, fins i tot, superant a Finlàndia (Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico, OCDE, 2009).

Es destacable la importància que rep l’educació a Corea del Sud, però aquest discurs no pretén defensar el sistema educatiu coreà, que d’altra banda basa l’educació en un gran nombre d’hores lectives i extraescolars i acumula una de les taxes més altes de suïcidis de menors de 18 anys, degut a la pressió i competitivitat del sistema.




No hay comentarios:

Publicar un comentario