Diferència entre comunicació oral i escrita

En aquest quadre comparo la comunicació oral amb la escrita, tenint en compte les característiques gramaticals d’aquestes dues són totalment diferents. També sabem que la comunicació oral va aparèixer abans que la comunicació escrita, ja sigui per gestos, mirades o altres expressions.

Ara veiem els conceptes comparatius dels dos blocs comunicatius:

Codi oral	Codi escrit
És immediata ( el receptor compren el missatge al mateix temps que l’emissor ho diu)	És diferida, el lector triga bastant en poder llegir l’escrit que ha fet el lector.
Diferències contextuals Es rep pel canal auditiu	Es rep pel canal visual
El receptor percep successivament els diversos signes del text	El receptor els percep simultàniament
La comunicació és espontània	La comunicació és elaborada
La comunicació és immediata en el temps i en l’espai	La comunicació és diferida
La comunicació és efímera, és a dir, les paraules són perceptibles, només el temps que duren a l’aire	La comunicació és duradora, és a dir, les lletres es queden gravades en un suport estable
Utilitza molt els codis no verbals	Utilitza poc la disposició de l’espai al text
Hi ha interacció durant l’emissió del text	No hi ha interaccions durant la composició
El context extralingüístic té un paper molt important	El context és poc important
Diferències textuals
Adequació Tendència a marcar la procedència dialectal	Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor
Associat  a temes generals	Associat a temes específics
Coherència Selecció menys rigorosa de la informació	Selecció molt precisa de la informació
Més redundant	Menys redundant
Estructura del text oberta	Estructura del text tancada
Estructures poc estereotipades	Estructura estereotipades amb convencions socials, fórmules i frases fetes
Cohesió Menys gramatical	Més gramatical
Utilitza força codis no verbals	Utilitza pocs codis no verbals
Freqüència alta de referències exofòriques	Freqüència alta de referències endofòriques
Gramàtica, fonologia i grafia Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids	Gairebé no incorpora aquestes formes
Gramàtica morfologia Solucions poc formals	Solucions formals
Gramàtica sintaxi Tendència a usar estructures sintàctiques simples	Ús freqüent d’estructures més complexes i desenvolupades
Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades	Absència gairebé absoluta de aquest tipus d’estructures
Ordre dels elements de l’oració és força variable	Ordre més estable dels elements de l’oració
El·lipsis freqüents	El·lipsis menys freqüents
Gramàtica lèxic Prefereix lèxic no marcat formalment	Tendència a usar lèxic marcat formalment
Freqüència baixa de mots	Freqüència molt alta de mots
Accepta la repetició lèxica	Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims
Ús de proformes i hiperònims	Tendència a usar els mots equivalents i precisos
Ús de tics lingüístics	Absència d’aquests elements
Ús de mots crossa	Tendència a eliminar-los

 Referència bibliogràfica: Descriure i escriure D.Cassany (1987) Barcelona: Ed. Empúries

El regal de la comunicació de S.Serrano

Podríem dir que la civilització del segle XXI és la civilització de la informació. Ara la nostra societat ens situa en un món amb  límits infinits.

Ens trobem davant de molts canvis, i reflexionem per adaptar-nos a ells, però hauríem de reflexionar sobre d’on venim  I cap a on volem anar. I què volem per a la nostra gent.

Les preguntes que ens hauríem de plantejar són:

-          Què vol dir viure en la societat de la informació?

-          Quins són els nous marcs on pot trobar sentit la nostra vida?

-          Sabem alguna cosa sobre l’art de gestionar la incertesa en els moments de canvi?

També podríem dir que la informació dóna a la persona independència de la resta, per tant quanta més informació rebem, més independents ens tornem, i alhora augmenta la nostra incertesa. Si relacionem informació amb independència, complexitat i organització també l’hem de relacionar amb imprevisibilitat, incertesa i entropia.

Les possibilitats informatives i l’accés a la informació que tenim és vint vegades més, que la que es tenia fa uns segles, però alhora vivim en un món el que no sabem què passarà , és a dir món d’incertesa.

Aquesta comunicació forma part de la naturalesa ja que la vida depèn de la del contacte i la comunicació.

La comunicació ha superat les dues limitacions que tenia. Què eren: la limitació de no poder establir comunicació més enllà de l’ interlocutor present en aquells moment i l’altre és, la limitació que creava la memòria i l’emmagatzament. Ara podem dir que la tecnologia cada cop millora aquesta limitació.

La societat del coneixement representa la memòria gairebé infinita i la globalitat generalitzada. A més, un creixement de la independència de les persones com a conseqüència de la quantitat d’informació disponible, i alhora la incertesa.. Llavors la solució que ens proposa l’escriptor seria tornar a les arrels de la comunicació, quan aquesta estava més relacionada amb la natura, per reduir aquesta incertesa, per tant harmonitzar les noves tecnologies amb les velles.

Valoració personal

                Estic d’acord quan diu què quanta més informació rebem, més creix la incertesa. Podríem interpretar això com, quant més sabem, més sabem que no sabem res, és a dir, que quanta més informació coneixem, veiem què ens queda molta més per conèixer. Llavors encara que sabem més que abans, hem descobert que ens queda molt més per saber del que crèiem abans. Llavors, està molt ben encertat el concepte de relació que crea quan diu quanta més informació, més incertesa.

Competència comunicativa

 Com hem anat treballant al llarg de tot el curs, aprendre una llengua, no només és aprendre el codi i les paraules, sinó saber adaptar i utilitzar aquest codi com calgui depenent la situació en la que ens trobem.

Tal com diu Loayza, aquesta competència és integral perquè també inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua, tot això està clar dins un context social.

Llavors la competència comunicativa no només és l’habilitat de la llengua, sinó també saber-se situar i adaptar a les formes socials, culturals i ideològiques de la mateixa llengua en diferents contextos socials. Podríem és manifesta en els sistemes primaris i secundaris.

- Sistemes primaris: És a dir la comunicació quotidiana. Aquella comunicació que es requereix en el dia a dia d’una societat.

- Sistemes secundaris: Aquest sistema és més complex i requereix d’un major esforç cognitiu de codificació i descodificació, ja que comporten una adaptació de la llengua depenent el context social.

Segons Gumperz i Dell Hymes, la definició de competència comunicativa seria: "terme més general per definir la capacitat comunicativa d’una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l’habilitat per utilitzar-la".

Components de la competència comunicativa:

1- Components lingüística/gramatical: Codi lingüístic.

2- Competència sociolingüística: Regles socioculturals d’una situació comunicativa.

3- Competència discursiva: Capacitat per entendre i redactar textos coherents de qualsevol gènere.

4- Competència estratègica: Capacitat per utilitzar tècniques verbals i no verbals pe a millorar la comunicació.

Valoració personal
És molt interessant i ben cer que la competència comunicativa no comprèn només el domini de la llengua lingüísticament parlant. Un bon domini de la llengua comprendria una bona utilització i adaptació d'aquesta dins dels diferents contextos socials i depenent dels recurs que s'utilitzi, és a dir, un ús culte o col·loquial de la llengua i també un bon ús escrit i parlat de la llengua.

Fer silenci

             

             Escoltar requereix necessàriament silenci, tant físic com interior. Però el silenci no és només no dir res(absència de paraules), sinó aconseguir evitar les distraccions interiors que poden provocar les paraules de l’emissor. Aconseguir el silenci interior, és més difícil que aconseguir silenci exterior. Perquè si ens distraiem nosaltres mateixos, quan intentem recuperar el fil, serà massa tard. Potser l’emissor no se’n dóna compte, però si ens pregunta, quedarà de manifest que no sabem de què parla.

                Per aconseguir aquest silenci i defugir el que alguns experts anomenen dispersió, cal entrenament, perquè sinó caiem en la distracció que ens provoca la relació d’un objecte amb un pensament nostre i llavors enllacem un altre i un altre.

                Per tant podríem dir què per aconseguir silenci interior, cal saber calmar i controlar les veus de la nostra ment i els crits del nostre cor.

L'art de saber escoltar de F.Torralba

Valoració personal
Estic totalment d'acord amb el text referit al silenci interior escrit per F.Torralba. Crec que és totalment cert ja que penso que ho ha escrit desde la seva pròpia experiència, igual que jo, desde la meva pròpia experiència explico la meva opinió sobre la certesa de les seves paraules.
Moltes vegades m'han explicat una cosa, i jo que acostumo a quedar-me uns quants minuts als núbols de tant en tant, he relacionat aquest concepte amb qualsevol cosa pasada o qualsevol cosa que jo imaginés i he perdut completament el fil. Però també és veritat que moltes vegades això depèn del teu interès per la conversa. Perquè jo he estat escoltant converses que no em semblaven interessants i voluntària o involuntàriament he "desconectat" i he tornat uns segons després i és veritat, jo també penso que es perd totalment el fil i és una falta de respecte cap a l'emisor.

El llenguatge i les llengües

El llenguatge és transmissió d’informació. També és una facultat humana de gran complexitat. El llenguatge depèn directament del procés comunicatiu. Sense comunicació, no hi ha llenguatge.
La humanitat té com a facultat el llenguatge, què ens permet comunicar-nos de manera diferent als animals; ja que el llenguatge s’organitza en diversos nivells.

A: Organització de l’entorn:
Amb la llengua organitzem l’entorn. Tot l’entorn ve nombrat per la llengua, per diferenciar cada element.

B: El pensament:
El llenguatge depèn de la intel•ligència i a l’inrevés. Hi ha una interrelació entre el pensament i el llenguatge.
Tot junt ens permet el discurs abstracte a diferents nivells.


C: La memòria
El llenguatge és suport bàsic de la memòria; encara que no és l’únic pilar.

Definició de llenguatge:
El llenguatge és el medi comunicatiu i expressiu més important que posseïm. Fa possible el discurs abstracte.
El llenguatge ens permet el diàleg entre nosaltres mateixos i juga un paper principal en la constitució del pensament.

Procés de composició escrita

El 1981, Linda Flower i John Hayes presenten el model més complet del procés de composició escrita. Aquest model és el més aplicat en l’ensenyament i descriu els processos mentals que es fan quan es s’escriu un text.

Aquest model diu que l’acte d’escriure es compon de :

1-      La situació de comunicació

2-      La memòria a llarg termini

3-      Tres processos bàsics: fer plans, redactar i revisar

4-      Un mecanisme de control que s’encarrega de regular-los i decidir en quin moment ha d’actuar un o altre.

La situació de comunicació

Es comprèn de tots aquells elements externs a l’escriptor:

-          Problema retòric: Circumstàncies que provoquen que el subjecte escrigui.

-          Text: És la resposta que es dóna a aquest problema, és a dir, allò que s’escriu.

Un anàlisi de tots els factors que componen el problema retòric, com podrien ser el tema, l’audiència i els propòsits serien els primers aspectes a tractar a l’hora d’escriure el text.

La memòria a llarg termini

Inclou els coneixements que té l’escriptor en el seu cervell, sobre:

-          El contingut temàtic

-          L’audiència

-          Les diferents estructures textuals que s’utilitzen

-          El traçat de lletres

Els coneixements també varien segons l’edat. Quant més petits siguin els alumnes , més caldrà que el mestre/a els ajudi.

Els processos bàsics de l’escriptura

La composició del text es desenvolupa mitjançant uns processos que no per força segueixen un ordre estricte. Aquests són les principals processos:

1-      Planificació

Elaboració d’allò que es vol escriure i com es vol fer.

Subprocessos: generar, organitzar i formular objectius.

Aquests processos es poden realitzar mentalment o amb ajut d’un suport escrit.

2-      Redacció

L’escriptor transforma les idees generades en un discurs comprensible per al lector.

En aquest procés e4s posen en pràctica coneixements com: compondre paraules, organitzar mentalment el text, components lèxics i sintàctics i components de cohesió social.

3-      Revisió

L’escriptor repassa el text i corregeix el errors. Però no només es tracta d’una revisió, sinó de més d’una, que es fan al llarg de tot el text.

Es valora:

-          Es val el contingut

-          l’assoliment dels continguts

-          la possibilitat de ser comprès pels lectors

-          la coherència

-          la cohesió

-          l’expressió lingüística general

-          l’estil

-          l’ortografia

-          etc.

Subprocessos que compon: avaluació i revisió i generació d’idees.

Valoració personal:
 Mirant aquest esquema, descobrim la quantita de processos cognitius que comporta la tasca d'escriure. Personalment, crec que com a principals avantatges tenint el compte l'estructura dels recurs parlat, penso que amb l'escriptura escrita pensem millor tot allò que volem dir, ho expressem millor ja que podem repasar allò que hem escrit i finalment, penso que el recurs escrit ens permet estructurar millor allò que volem explicar. A més tenim a mà uns quants recursos amb els que només necessitem una fulla en blanc i una mica de temps per pensar.
El recurs que jo més utilitzo és la pluja d'idees. A partir de exposar tot allò que volem explicar, podem seleccionar-ho, ordenar-ho i expressar-ho de la millor manera i amb un lèxic correcte.

Tornar a l'escola amb Galerías

 En auqest vídeo vàrem veure com anunciàvem roba d'una manera molt curiosa. Potser destacant una qualitat per sobre de les altres: la resistència de la roba.
Veiem un grup de nens en una classe que estan esperant a que siguin les 11:00h per sortir de classe. I un cop surten, van corrent, mullant-se, estirant-se la roba, tirant-se a terra, baixant a bots les escales, fins que surten de l'escola. Després veiem com trenquen un vidre amb una pilota i espanten a un professor.
 Al vídeo veiem com utilitzen certs moviments de llum i de càmara que no veiem si no ens fixem. Moviments com la càmara inclinada o vista des de dalt. Tocs de llum groguencs i una música que creix d'intensitat i augmenta el ritme i el to a mesura que avança el vídeo, per acompanyar el moviments cada vegada més actius dels nens. A més veiem la càmara lenta quan surten de classe.
Veiem que la càmara constantment canvia de plànol, enfocant des de dalt i també als peus des de baix. Cal dir que en tot moment fan plànols curts amb les accions dels nens, estirant-se la roba, com a objectiu, mostrar la resistència de la roba que promocionen.

Valoració personal
Aquest vídeo ja l'havia vist a casa fa molt de temps, i mai m'havia fixat en aquests moviments de càmara, inperceptibles, segons alguns experts per als ulls desentrenats. Jo penso que cal posar-li atenció per veure algun d'aquests moviments; encara que potser s'ens escapen molt d'importants.
Els moviments de càmara i els jocs de llum son increiblement útils per donar un enfocament o un altre a un vídeo.

La pobresa a Amèrica Llatina

-->

           Per a tots aquells a qui us va interessar el tema que Juan Antonio i jo vàrem fer a l’exposició del Territori, us recomano que llegiu aquest llibre : “Las venas abiertas de América Latina” de Eduardo Galeano. Trobareu els inicis d’aquesta pobresa, els conflictes, cops d’Estat i les estratègies d’Europa i sobretot dels Estats Units per treure màxim profit d’aquestes terres a preu de cost. A més trobareu relacions amb multinacionals i la història de cadascun dels països castigats pel capitalisme mundial. Recomano llegiu aquest llibre quan acabeu “Elogi a la feblesa” i “Escuela y Territorio”, perquè val la pena dedicar-li un temps.

LA CASA QUE VULL de Joan Salvat-Papasseit

LA CASA QUE VULL

La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit  
que me la festegin.
Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.
Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.
Que al temps de l’estiu
niui l’orenella
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.
Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.
Que es guaiti ciutat
des de finestra,
i si sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

La Masia del Barça

-->

REFLEXIÓ SOBRE LA MASIA

            Per començar m’agradaria parlar de l’edifici en sí. Pensava que seria bastant més espectacular i amb molts més recursos. M’ha semblat un edifici bastant antic i amb poca capacitat per a tots. En quant a les activitats que es fan dins la Masia, és interessant com controlen les dietes dels nens i les classes particulars.

            M’ha semblat una gran feina, per part d’un dels directors, en quan a coordinar els horaris de classe, de reforç, d’entrenament, les escoles, etc. Però vulguis que no, encara que ell digui que els ajuda en els estudis, per a cent nens, no em semblen suficients tres o quatre persones al seu càrrec.

            Hi ha una part, i potser seria com a conclusió, que m’ha semblat més un negoci, que una escola, i després de tot això és el que és; perquè on creix millor un nen si no és a casa seva. Hi ha dos parts que em van impactar bastant; la primera va ser quan ens va comentar que agafen a nens de fóra, els separen de la seva família, els tutoritzen, els hi posen professors particulars, és a dir, tot el que el pressupost dóna de sí; però si a l’any, dos anys, tres anys es donen compte que s’havien equivocat, i aquest nen no té el potencial que es preveia, s’ha acabat l’aventura espanyola i cap a casa. I a partir d’aquí, passen d’un nen que gairebé podia ser de la seva família, degut a les hores que passen junts i de la preocupació i dedicació que el subdirector ens comentava, a oblidar-lo i despreocupar-se per sempre. Això és negoci o no és negoci?

            L’altre punt, és quan el subdirector, i alumne de Blanquerna, ens comentava la seva implicació i preocupació pels estudis dels nens, però per altra banda ens comentava que el Messi es un estudiant molt dolent, i com ja era un jugador amb un potencial consolidat, no importava que suspengués, sempre i quan no fes el “gamberro” a classe, perquè quan a un alumne no li interessa, no li interessa. Clar jo penso, que mai s’ha de perdre l’esperança en el nen, i potser, com aquest noi no ha estudiat magisteri, li recomanaria que llegís algun dels llibres que nosaltres llegim a primer.

Autoavaluació Recitació

La casa que jo vull de Joan Salvat Papasseit

                Deixant de banda els nervis que tenia a l’hora de recitar i suposo tots tenim quan parlem en públic, m’ha semblat una mica mecànic. És a dir, és clar que ho portava après de memòria i ho havia practicat, però a l’hora de recitar m’ha quedat més com si deixés anar el que havia memoritzat que si ho recités.

                Crec que el volum de veu i la vocalització van ser clars, la presentació va estar bé dintre dels marges i no em vaig equivocar a l’hora de parlar en cap paraula en particular.

                Com a aspectes  a millorar, començaria pel temps; és a dir, comparat amb les altres recitacions, la meva ha durat menys. El llenguatge corporal que he utilitzat ha estat pràcticament nul. No he gesticulat amb les mans i a l’hora de trobar algú al públic per que em tornés la mirada i així fer més fàcil la comunicació em va costar bastant, fins que a prop del final vaig trobar una mirada que em va tranquil·litzar de cop i em va fer sortir un somriure.

                La meva entonació penso que ha estat encertada. Tenint en compte la velocitat, he pogut veure que he començat ràpid degut als nervis i quan m’he calmat he anat més lent.

                Per concloure, crec que ho podria haver fet bastant millor. Encara que la part que comportava la meva veu, i la memòria i preparació del text estaven bé; penso que la comunicació no verbal o llenguatge corporal han estat bastant pobres.

                                                                                                                                         David Catchot

Llegir, escriure, parlar i escoltar

Llegir, escriure, parlar i escoltar

Llegir, escriure, parlar i escoltar són les 4 habilitats que un usuari de la llengua ha de dominar per poder comunicar-se eficaçment a totes les situacions possibles.

-          Oral: Parlar, escoltar.

-          Escrit: Llegir, escriure.

-          Si jos sóc emisor: Escriure i parlar.

-          Si jo sóc receptor: Escoltar i llegir.

Llegir:

            Procés a través del qual es comprèn un text escrit.

            Llegir = Comprendre

1-      Llegir és un procés actiu, perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. El significat que en escrit té, per a qui el llegeix, NO és una rèplica del significat que l’autor va voler donar-li; sinó que és una construcció pròpia, que dependria de mí. (Construcció pròpia del lector).

2-      Llegir és aconseguir un objectiu. Sempre llegir per alguna finalitat. L’objectiu sempre guia la lectura. Podem llegir per plaer, per aprendre una definició concreta. Això determinarà el tipus de lectura que farem, és a dir, lectura ràpida, lectura buscant la idea principal, etc).

3-      Llegir és un procés d’interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text (relacionant-lo amb allò que ja sap). Ha d’adaptar-se el text, transformant els seus coneixements previs, en funció del que li aporta el text.

4-      Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continu. Inferència: Habilitat de comprendre alguna part del text gràcies al significat de la resta (context). Qui llegeix formula un ahipòtesi sobre el significat del text que llegirà; i també de les seves parts, mentre va llegint (encara que no ens percatem).

A mesura que el lector va llegnt va verificant o refutant aquelles hipòtesi qu s’havia creat.

Escriure:

 Escriure és el procés mitjançant el qual, es produeix un text significatiu.

Parlar:

Expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatje articulat de forma coherent, de forma clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Escoltar:

 És comprendre un missatge, a partir d’enjegar tot un procés cognitiu, de construcció del significat i d’interpretació d’un missatge pronunciat oralment.

            Per ser un bon oient cal:

1-      Demana un paper actiu i participatiu.

2-      Demana un respecte per l’emisor i les seves idees.

3-      Demana ser objectiu per intentar entendre què ens diu l’altre, per escoltar i comprendre (ment en blanc).

4-      Un bon oient sap descobrir els objectius i propòsits de l’orador.

5-      Un bon oient sap descobrir les idees principals del missatge, sap reaccionar al missatge i parlar quan acaba l’orador.