“Als centres públics, el nomenament de funcionaris
interns per substitució dels professors titulars es produirà quan hagin passat
10 dies lectius des de la situació que dóna origen al nomenament. Durant aquest
període de 10 dies previ al nomenament, la substitució haurà de ser atesa amb
els recursos del propi centre.” (Boletín Oficial del Estado, 2012)
És a dir; quan un mestre agafi la baixa, hauran de
passar deu dies abans de poder rebre un mestre substitut des del Departament d’Ensenyament,
i aquell període haurà de ser cobert per mestres del propi centre.
Podria semblar que els principis d’eficiència i
austeritat en que es basen les retallades no tenen una intencionalitat que
afavoreixi l’àmbit educatiu, i contradiuen les afirmacions del Departament d’Ensenyament
mencionades a l’anterior apartat, d’acord amb el que ens exposa el professor
Bonal (2010) quan esmenta que la part més fàcilment retallable de la despesa
són les inversions en equipaments, en programes o en serveis de suport, que
poden condicionar altament una bona o mala qualitat de l’educació.
Així queda reflexat en el Pla de Pressupostari
d’Espanya 2013-2014 (2012) enviat a Brusel·les. Algun dels ítems reflexats en
aquest Pla que afecten al personal i administracions públiques del sector
educatiu son:

Però cal tenir en compte, que totes les mesures que
afecten directament el professorat, indirectament incideixen en l’educació i en
la formació de l’alumnat. Alerta Educación (2011) esmenta les conseqüències que
poden comportar aquestes mesures de reajustament; com la pèrdua de
desdoblaments, disminució de matèries optatives, activitats extraescolars o
hores de biblioteca i menys professors de suport.
No hay comentarios:
Publicar un comentario