Educació i economia

La “Ley Orgánica para la mejora de la calidad educativa” (LOMCE, 2013), defineix l’educació com, el motor que promou la competitivitat de l’economia i les cotes de prosperitat d’un país; el seu nivell educatiu determina la seva capacitat de competir amb èxit en l’àmbit internacional. Així doncs, com també ens esmenta el document, millorar el nivell educatiu dels ciutadans és una aposta pel creixement econòmic i per aconseguir avantatges competitius en el mercat global. També defineix l’educació com a bé públic de primera importància. Aquest document ens ajuda a entendre quin és el pes de l’educació en la formació d’un país obert a l’àmbit internacional i la constant i directa relació que s’estableix entre economia i educació, dependents una de l’altre.

La visió que ens exposa la LOMCE dóna peu a entendre que apostar per educació pot esdevenir clau per superar una crisi econòmica. Però no queda reflexat en les intencions del govern espanyol, que avui dia, estableix la proposta de reduir milers de milions de les despeses públiques sobretot des dels dos àmbits que requereixen més, que són la sanitat i l’educació (Alegre, 2012).

En contraposició a aquest fet trobem l’afirmació de Bonal (2010) que ens diu que el canvi de model productiu que s’associa a la sortida de la crisi passa per la inversió en educació, en innovació, en coneixement, en recerca i desenvolupament.

Aquesta visió proposa evitar les retallades en educació en temps de crisi i apostar i invertir en l’àmbit educatiu, entre d’altres com a eina per superar un període econòmicament negatiu. Malauradament, les mesures que s’estan prenent avui dia van en direcció contrària.