Más vale pedir perdón que permiso, per Jordi Évole

Jordi Évole, periodista i humoritsta que ha anat reivindicant la importància i declinant la balança dels dos termes des dels seus inicis televisius fins el dia d'avui. El programa Salvados ha anat evolucionant, deixant de banda el toc d'humor revel que caracteritzava al Follonero i convertint-se en un dels programes d'investigació i crítica més importants del moment. M'atreviria a dir que es tracta d'un dels mitjans d'informació més fiables del moment televisiu.

Per a tots aquells que volen recordar i reviure les entrevistes televisives de Jordi Évole de nou podrien agafar aquest llibre, però NO! No és això el que trobarem. Sorprenentment, i ho dic des de la pròpia experiència; el llibre no és la repitició d'allò que ja hem vist. En una era on tot es pot tornar a veure per Internet, a través de les pàgines oficials dels propis canals, quin sentit té repetir-ho per escrit.

Doncs suposo que així hauran pensat l'equip de Salvados perquè aquest manuscrit va molt més enllà. Es tracta d'un anàlisi a fons de l'organització i els mètodes seguit; un "més enllà de les càmeres" en podríem dir. Idees, propostes, actitud de l'equip. Projectes rocambolescs que es volien fer i per diversos motius no es van aconseguir; o potser material preparat que no va poder sortir a la llum per no haver pogut introduir una càmera en escena. A vegades, material gravat per casualitat. Però tot això, redactat en un to d'humor constant i protagonista no només del redactat, sinó sovint dels capítols en sí. Parlo de capítols muntats i redactats sobre una proposta surrealista inicial.

La ironia i el sarcasme són tant patents en aquest llibre que a vegades no arribem a diferenciar quan és veritat allò que s'està explicant i quan no. Tal és la senya que deixa en aquest llibre que podríem arribar a considerar-ho un llibre d'humor. De ben segur es tracta d'una perla per els amants de Salvados i sobretot dels seus inicis, on poder disfrutar d'una manera més personal i interna el com es fa i com es treballa per aconseguir el gran producte final.

Moviment del petroli al món: Producció i consum

El petroli avui dia circula com un producte més en aquest món boig d'exportacions importacions; molt necessàries per a la globalització i modernització, i sovint innecessàries i sobretot molt sotmeses a les lleis del capitalisme.

El petroli s'ha convertit, a causa del desenfrenat consumisme encapçalat per part d'Europa i Amèrica del Nord, en un dels béns més cobejats i necessitats per la societat moderna. El control del flux de petroli per part de les principals potències ha fomentat tot tipus de pactes de comerç, o fins i tot, la generació de conflictes armats.

Alhora també, ha generat un augment exponencial de poder i riqueses de països que en són generadors. Clars exemples d'aquest creixement el trobem en alguns països de l'Orient Mitjà.

A continuació podem veure una taula on es mostren els països que són principals productors de petroli del món, sota la medició de milers barrils/dia a dades de l'any 2012.

Miguel Ángel Boggiano (2013, Maig 19) Los 15 países que más petróleo producen. Recuperat 20 de desembre 2013 a: http://www.cartafinanciera.com/tendencia-actual/los-15-paises-que-mas-petroleo-producen/

Com podem veure, Arabia Saudita, els Estats Units i Rúsia encapçalen amb gran diferència la llista de productors de petroli. Arabia Saudita forma part del grup de paísos  productors de petroli esmentats abans, que pertanyen a l'Orient Mitjà. A comentar també el cas d'Irak, que des de l'invasió dels Estats Units ha augmentat la seva producció de petroli un 25%.

D'altra banda, la producció de petroli d'Irán s'ha vist reduïda des de les sancions de venta de petroli imposades per els EEUU al país àrab.

A continuació podem veure uan taula on es mostren els principals països consumidors de petroli del món.

Miguel Ángel Boggiano (2013, Maig 19) Los 15 países que más petróleo producen. Recuperat 20 de desembre 2013 a: http://www.cartafinanciera.com/tendencia-actual/los-15-paises-que-mas-petroleo-producen/

Quan parlem de consumidors de petroli, parlem de la majoria de les potències mundials. Així doncs, Estats Units, la China, Japó i l'Índia encapçalen la classificació. Els Estats Units centra tota l'atenció de la llista al duplicar en consum al segon. Tot i que estem parlant d'un dels països que produeix més petroli del món, en consumeix moltíssim més del que produeix. Aquest és, sens dubte, un bon motiu per el qual EEUU centra la seva preocupació en mantenir certa pressió política i militar a l'Orient Mitjà.

La China, com a país emergent, i candidata a potència mundial, també consumeix molt més del que produeix. Un altre aspecte a destacar d'aquesta última llista, és la presència de països d'Europa; que tot i no ser productors, representen el desenvolupament i el consumisme de la societat d'avui dia. Alemanya, França i Itàlia formen part del grup de màxims consumidors de petroli.

En aquesta, darrera llista, es poden observar els països que posseeixen una reserva important de petroli, i per tant i més important encara, són països que potencialment es poden convertir en màxims productors de petroli o si més no, augmentar les quantitats produïdes.

Miguel Ángel Boggiano (2013, Maig 19) Los 15 países que más petróleo producen. Recuperat 20 de desembre 2013 a: http://www.cartafinanciera.com/tendencia-actual/los-15-paises-que-mas-petroleo-producen/

Podem observar al capdavant de la llista, a Venezuela, l'Arabia Saudita, Canadà, seguits per alguns dels països que conformen l'Orient Pròxim, Iran, Iraq, Kuwait o els Emirats Àrabs. Estem parlant de països que posseeixen un dels béns o recursos naturals més valuosos de l'era actual. Font d'energia  necessària dels països més desenvolupats.

Venezuela és el país amb més reserves de petroli. Fet que ens convida a reflexionar entre les desavinences que hi ha hagut els últims anys entre els governs veneçolà i nord-americà. Tot i això, Venezuela i els Estats Units mantenen un tracte constant, al ser la potència mundial el més important comprador de petroli del país sud-americà.

El honor del samurái, per Takashi Matsuoka

Recomanació de llibre

Aquest gran llibre ambientat en la segona meitat del segle XIX a Japó, tracta el xoc de cultures que es va produïr quan Japó va obrir les seves frotneres al comerç d'occident. En aquest cas, un grup d'americans provoca la interacció entre dos cultures molt diferents entre sí. La història està ambientada en el Japó del període Edo o Tokugawa; un dels períodes finals de la història viva dels samuráis.

Es tracta d'un escrit ple de contingut per a qui li agradi la cultura japonesa. S'endinsa completament en l'ambient i la manera de viure i percebre el dia a dia des de la perspectiva japonesa. Ens exposa la cultura nipona des de les diferents vessants, política, religiosa, militar, econòmica, etc. A més ho fa, des proposant un xoc cultural important i apropant-la a la nostra comprensió sempre de la manera més propera possible.

El fil conductor de la història porta com a elements principals  una jove americana que viatja per fugir de la seva vida i un noble samurái, senyor de la seva regió i hereu del seu clan, que mostra una mentalitat oberta en vers els extrangers i permet que la trama agafi forma ascendent.

Cal afegir alhora que, com el seu títol ens dóna peu a intuïr, és un llibre que no deixa de banda els grans moments d'acció, honor i traicions, que ens deixa l'antic món dels samuráis. Posseeix moments d'acció necessaris i justos per donar emoció i neguit a la història. Recomano aquest llibre a tots aquells amants de la cultura japonesa i amb fam de saber més de la cultura i tradicions més importants a la època dels samuráis. 

Aturem la crisi, per Arcadi Oliveres

Recomanació del llibre

Mai he tingut gaire clar com començar una crítica de llibre. Però tenint en compte que allò que vull comunicar és molt positiu, la tasca serà més plaent.

Els coneixedors d'Arcadi entendran que la temàtica del seu llibre no dista gaire dels temes que tracta a les seves altres publicacions i conferències. Dóna voltes sobre un tema molt ampli i d'actualització constant, el món avui dia. Tracta les diferents crisis que hi ha hagut en els darrers anys i les que patim ara des del punt de vista més crític social i econòmicament parlant. El valor i la importància de les informacions que dóna no tenen preu. Revela trames i relacions que, tot i que algunes les podíem intuir, ell les exposa amb pèls i senyals, amb el que en sí implica parlar d'entitats governamentals i empresarials sovint amb acusacions directes. A vegades podem arribar a adonar-nos, mitjançant el seus llibres, de primícies informatives a l'alçada de les més rebuscades pàgines conspiratives d'Internet.

Fa una mirada crítica dels temes ja comentats en altres llibres, tals com la guerra d'Irak o d'Afganistán, el govern de Bush o els desastres naturals de l'última dècada, entre d'altres. Però, on centra el seu interès com a tema cabdal del manuscrit, és principalment en dos crisis; la crisi espanyola i la crisi de valors que hi ha al món.

En el cas de la crisi espanyola, l'analitza des de diversos punts de vista. Esmenta les causes i els culpables de provocar-la. Explica els defectes del sistema polític i econòmic. I finalment, dóna moltes recomanacions i idees per pal·liar la crisi i solucions per a que no torni a succeir. No són idees abstractes ni a gran escala, sinó recomanacions per a cadascú de nosaltres; aplicables i a l'abast de cadascú dels ciutadans.

Per finalitzar només esmentar que aquest document ens pot fer bullir la sang i obrir-nos els ulls davant d'una societat, o un món cada dia més distorsionat. És un llibre molt interessant, molt curt i de fàcil lectura què, sens dubte, no deixarà indiferent a ningú.