La casa que jo vull de Joan Salvat Papasseit
Deixant de banda els nervis que tenia a l’hora de recitar i suposo tots tenim quan parlem en públic, m’ha semblat una mica mecànic. És a dir, és clar que ho portava après de memòria i ho havia practicat, però a l’hora de recitar m’ha quedat més com si deixés anar el que havia memoritzat que si ho recités.
Crec que el volum de veu i la vocalització van ser clars, la presentació va estar bé dintre dels marges i no em vaig equivocar a l’hora de parlar en cap paraula en particular.
Com a aspectes a millorar, començaria pel temps; és a dir, comparat amb les altres recitacions, la meva ha durat menys. El llenguatge corporal que he utilitzat ha estat pràcticament nul. No he gesticulat amb les mans i a l’hora de trobar algú al públic per que em tornés la mirada i així fer més fàcil la comunicació em va costar bastant, fins que a prop del final vaig trobar una mirada que em va tranquil·litzar de cop i em va fer sortir un somriure.
La meva entonació penso que ha estat encertada. Tenint en compte la velocitat, he pogut veure que he començat ràpid degut als nervis i quan m’he calmat he anat més lent.
Per concloure, crec que ho podria haver fet bastant millor. Encara que la part que comportava la meva veu, i la memòria i preparació del text estaven bé; penso que la comunicació no verbal o llenguatge corporal han estat bastant pobres.
David Catchot
No hay comentarios:
Publicar un comentario