REFLEXIÓ SOBRE LA MASIA
Per començar m’agradaria parlar de l’edifici en sí. Pensava que seria bastant més espectacular i amb molts més recursos. M’ha semblat un edifici bastant antic i amb poca capacitat per a tots. En quant a les activitats que es fan dins la Masia, és interessant com controlen les dietes dels nens i les classes particulars.
M’ha semblat una gran feina, per part d’un dels directors, en quan a coordinar els horaris de classe, de reforç, d’entrenament, les escoles, etc. Però vulguis que no, encara que ell digui que els ajuda en els estudis, per a cent nens, no em semblen suficients tres o quatre persones al seu càrrec.
Hi ha una part, i potser seria com a conclusió, que m’ha semblat més un negoci, que una escola, i després de tot això és el que és; perquè on creix millor un nen si no és a casa seva. Hi ha dos parts que em van impactar bastant; la primera va ser quan ens va comentar que agafen a nens de fóra, els separen de la seva família, els tutoritzen, els hi posen professors particulars, és a dir, tot el que el pressupost dóna de sí; però si a l’any, dos anys, tres anys es donen compte que s’havien equivocat, i aquest nen no té el potencial que es preveia, s’ha acabat l’aventura espanyola i cap a casa. I a partir d’aquí, passen d’un nen que gairebé podia ser de la seva família, degut a les hores que passen junts i de la preocupació i dedicació que el subdirector ens comentava, a oblidar-lo i despreocupar-se per sempre. Això és negoci o no és negoci?
L’altre punt, és quan el subdirector, i alumne de Blanquerna, ens comentava la seva implicació i preocupació pels estudis dels nens, però per altra banda ens comentava que el Messi es un estudiant molt dolent, i com ja era un jugador amb un potencial consolidat, no importava que suspengués, sempre i quan no fes el “gamberro” a classe, perquè quan a un alumne no li interessa, no li interessa. Clar jo penso, que mai s’ha de perdre l’esperança en el nen, i potser, com aquest noi no ha estudiat magisteri, li recomanaria que llegís algun dels llibres que nosaltres llegim a primer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario