Aquest llibre és una guia per fer discursos i exposicions orals. Amb consells i condicions per fer un bon treball i prevenir errades produïdes pel nerviosisme.
Capítol 1: Importància de la comunicació oral
Dificultat= Control dels nervis – Consells per controlar els nervis:
1. Efecte melic.
2. Acceptar que és normal estar nerviós.
3. Una bona preparació : la millor garantia.
4. Experiència i pràctica: autoconfiança.
5. Alguns trucs pràctics : Fer algunes passes, aclarir la gola, somriure...
6. I si em quedo en blanc...
Preguntes bàsiques: preparació d’un discurs:
Estratègies generals:
- Per què? - Objectiu
- A qui? - Públic
- Què? – El guió
- Com? - Els mitjans
Fases de preparació: (Quintilià)
- Inversió
- Disposició
- Elocució
- Memòria
- Acció
Capítol 2: Parlar bé en públic
Coneixements + Memòria = Improvisació
Feedback (mirada) : Buscar la reacció en el públic per avisar i retornar el missatge.
- Importància del to de veu. ( volum, velocitat, articulació, actitud)
- Intensitat i volum adequats per captar l’atenció de l’auditori
- Velocitat de creuer – Cal establir una velocitat depenent de la informació que volem donar. Ni molt lent ni molt ràpid.
- Vocalització i articulació : Practicar amb el bolígraf travessat entre les dents.
- L’actitud – Depenent del text i la situació, hem de adequar-la (freda, amable, etc).
- Entonació corba melòdica. Diferenciar entre frases enunciatives, exclamatives, interrogatives. Cal entendre que es diu per entonar bé. Subratllar les paraules clau amb la veu.
Respiració: Entrar aire. Important controlar l’aire que entra.
Per controlar:
- les paraules
- respiració diafragmàtica
Les Pauses: Mètode per respira millor. Parlar és treure aire i hem de fer pauses per agafar aire. Va vinculat al mal costum de fer frases llargues.
Respiració diafragmàtica: Tothom utilitza la respiració costal superior : Agafar aire i portar aire pulmons.
Millor mètode: Portar l’aire a l’estómac:
1-La veu sona millor
2- S’evita l’ofec i el cansament
3- No es força la gola
El silenci: Els oradors tenen por dels silencis. Però am bels silencis mostra la seva fortalesa i seguretat.
Capítol 3: Llenguatge oral.
Llenguatge oral (exposició) : Ha de ser natural.
Ha de buscar: Claredat, precisió i brevetat.
Al oient l’interessa anar al gra.
Per ser clars:
1- Construir frases curtes.
2- Utilitzar un ordre gramatical lògic.
Precisió: Cal donar moltes dades concretes perquè les frases no quedin buides.
Brevetat: Tècnica bàsica: Explicar amb exemples.
S’entén molt millor una idea amb un missatge o un exemple:
1- Analogia o comparació.
2- Paràbola o anècdota.
3- Citació o refrany.
L’humor: Podem dir coses important i serioses bromejant. L’humor és la clau de l’èxit de l’orador.
Parlar bé el català: Hem de dominar la llengua en la qual ens expressem.
La gent del carrer i l agent pública comet moltes incorreccions, i això denota falta de cultura.
Dialectismes: Els dialectismes en català son correctes i enriqueixen la llengua.
Capítol 4: El llenguatge corporal
L’orador comunica amb tot el cos (mirada, mans , etc.)
L’actitud: Amb l’actitud l’orador pot ficar-se al públic a la butxaca o posar-se’l en contra.
El orador emet missatges que el receptor inconscientment descodifica.
És bo començar amb un somriure; després :
1- Posició del cos.
2- Gesticulació.
3- Mirada
1- Posició del cos: Ha de transmetre seguretat.
Millor posició = Postura d’equilibri = Senzilla, còmoda i natural.
Consells:
- Estar dret i no tapar-se amb cap taula.
- Moure’s de tant en tant.
- No jugar amb objectes i evitar tics.
- No creuar els braços.
2- Gesticulació: Gesticular comunica convicció i sinceritat.
Ajuda a subratllar i mostrar coses més enllà de les paraules.
Condició de la gesticulació:
- Ha de ser natural.
- No ha de semblar assajada.
- D’acord amb la personalitat de cadascú.
- No ha de ser exagerada.
Els gestos són únics i intransferibles.
La gesticulació pot convèncer al públic que el tema és interessant.
Dos classes de gestos:
- Oberts: Denoten possibilitats d’escollir.
- Tancats: Denoten poder, repressió, protecció o unió.
Consells:
- Mostrar les mans al públic.
- Evitar gestos que neixen del nerviosisme.
- Evitar fer moviments bruscos amb l’avantbraç.
- No acabar els gestos massa de cop.
- La mirada: La cara és el mirall de l’ànima.
- Si l’orador mira l’auditori demostra interès i es retorna en forma de simpatia i confiança.(feedback).
Hem de mirar aquells que mostren interès i aquells que no també.
Conductisme: Base psicològica d’aquest model: Si és modifica una conducta, es pot modificar la causa d’aquella conducta.
La millor manera d’afrontar un problema és afrontant-ne els símptomes.
Capítol 5: Informació visual
Els mitjans audiovisuals són un gran suport a la paraula i al gest. Perquè poden ser més concrets. No hem d’abusar dels mitjans audiovisuals perquè només són de suport, i l’essència és la base del discurs i l’orador.
Mitjans audiovisuals principals:
- Pissarra
- Llibreta- pissarra.
- Retroprojector.
- Diapositives.
- Pantalla ordinador: POWER POINT, etc.
També importants per ensenyar estadístiques:
- Gràfics: - Lineals.
o – De barres.
o – Circulars o formatgets.
Esquemes: Important explicar-los bé.
Capítol 6: El guió, com preparar un discurs.
El bon orador ha d’entendre el que vol dir.
Guió: Conjunt d’idees que es volen transmetre al públic.
Idees: Principals i Secundàries.
Per preparar un guió:
- Esquema general
- Recerca d’idees i estructuració
- Aprendre a pensar, parlar en públic és pensar en veu alta.
Recerca d’idees: tècniques:
1. Documentació i coneixement del tema.
2. La estrella: les 6W. Què? Com? Qui? On? Per què? i Quan?
3. El cub: descriu, compara, relaciona, analitza, aplica, argumenta.
4. Anàlisi FDOA: punts forts, punts dèbils, oportunitats, amenaces.
Tècniques creatives:
1- Pluja d’idees.
2- Recerca analògica.
3- A l’atzar.
Tècniques per a estructurar:
1- Mapa conceptual.
2- Mapa lineal.
Tècniques per a valorar i sintetitzar:
Hem de resumir al màxim. Eliminar idees.
Hem de fer síntesis.
Cal valorar allò que interessa al públic, no a l’orador.
Saber escoltar:
1- Estar atent
2- Escoltar sense jutjar.
3- Sospesar i jutjar.
4- Respondre.
Enfocament: Poden se negatius o positius. Poden amagar la visió negativa, entre d’altres positives.
Podem positivar els missatges: Evitant les frases en negatius, lèxic positiu, reconèixer errors.
Capítol 7: Introducció i conclusió d’un discurs.
1- Introducció : L’atenció és alta.
2- Desenvolupament: L’atenció en general baixa, però després puja i baixa.
3- Conclusions: L’atenció puja quan veuen que s’apropa el final.
Introducció: Element clau.
Importància de les quatre cinc primeres frases.
Com guanyar-se el públic:
Establir un àrea comí entre locutor i públic.
a) Assumir que tots som egoistes.
b) Buscar la identificació.
c) Parlar sobre l’interlocutor.
d) Elogiar i no criticar: ser positiu.
Fórmules introductòries:
1. Declaració dramàtica: La sorpresa.
2. Demanar atenció al públic.
3. Titulars periodístics.
4. Anècdota personal.
5. Un bocí de vida.
6. Citacions conegudes.
7. Fa uns instant l’orador X ha dit...
8. Auxiliar so suport visuals.
9. Idea principal.
10. Identificació: establir àrea comuna.
11. Posar les cartes sobre la taula.
12. Analogia.
13. Acudits.
14. Combinació de mètodes introductoris.
Conclusions: Dos parts:
- Resum del discurs.
- Apel•lació als sentiments.
Fórmules conclusives:
1- Repetir informació.
2- Resumir els punts principals.
3- Crida a l’acció.
4- Profecia.
5- Promesa.
6- Apel•lar als sentiments.
Tancament i col•loqui:
Potser al final comença un torn de preguntes.
Cal:
- Ser honest.
- No s’ha de menysprear mai l’interrogador.
- Cal repetir i aclarir la pregunta a la resta si no l’han sentit.
- Reformular la pregunta si és difícil d’entendre.
Capítol 8: El desenvolupament
L’estructura es crea tenint en compte l’objectiu.
Manera de presentació:
1- Presentació oral pe informar.
2- Presentació oral per a convèncer o ajuda r aprendre una decisió.
Per informar:
1- Titular.
2- El lid: Síntesis, el més important.
3- El cos informatiu: Resta d’informació.
Altres estructures:
Estructura descriptiva.
Estructura cronològica.
Discursos per convèncer:
- Situació : Base de l’estructura argumentativa:
o Problemàtica del qual és parlarà.
o Prejudicis.
- Argumentació.
- Proposta.
Estructura de les 4 P.
-Posició, Problema-objectiu, Possibilitats, Proposta.
Estructura mèdica: Diagnòstic- Teràpia.
Estructura: Problema-Causa-Solució.
Estructura SPRI.
Estructura del POWER POINT.
Tipus bàsics d’argumentació:
- Argument mitjanant exemples.
- Arguments per analogia.
- Argument sobre les causes.
- Argument deductius.
Pautes d’atenció: Per aconseguir l’interés:
- Anunciar dades sorprenents.
- Fer preguntes a l’auditori.
- Elevar el volum de la veu.
- Fer un silenci expressiu.
- Anècdota graciosa.
- Contar un acudit o broma.
Notes:
Notes per al públic.
Notes personals.
Reiteració: Hem de donar poca informació perquè el receptor no sabrà tot. Hem de repetir les idees principals.
Capítol 9: Altres situacions comunicatives
1- Conversa de contacte.
2- L’encàrrec o “briefing”
3- La conversa telefònica
4- L’entrevista per a buscar feina
5- La compravenda
6- La negociació
7- La discussió
8- El debat; com fer de moderador
David Catchot
No hay comentarios:
Publicar un comentario