Resum Com parlar bé en públic

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

Aquest llibre és una guia per fer discursos i exposicions orals. Amb consells i condicions per fer un bon treball i prevenir errades produïdes pel nerviosisme.

Capítol 1: Importància de la comunicació oral

Dificultat= Control dels nervis – Consells per controlar els nervis:

1. Efecte melic.

2. Acceptar que és normal estar nerviós.

3. Una bona preparació : la millor garantia.

4. Experiència i pràctica: autoconfiança.

5. Alguns trucs pràctics : Fer algunes passes, aclarir la gola, somriure...

6. I si em quedo en blanc...

Preguntes bàsiques: preparació d’un discurs:

Estratègies generals:

- Per què? - Objectiu

- A qui? - Públic

- Què? – El guió

- Com? - Els mitjans

Fases de preparació: (Quintilià)

- Inversió

- Disposició

- Elocució

- Memòria

- Acció

Capítol 2: Parlar bé en públic

Coneixements + Memòria = Improvisació

Feedback (mirada) : Buscar la reacció en el públic per avisar i retornar el missatge.

- Importància del to de veu. ( volum, velocitat, articulació, actitud)

- Intensitat i volum adequats per captar l’atenció de l’auditori

- Velocitat de creuer – Cal establir una velocitat depenent de la informació que volem donar. Ni molt lent ni molt ràpid.

- Vocalització i articulació : Practicar amb el bolígraf travessat entre les dents.

- L’actitud – Depenent del text i la situació, hem de adequar-la (freda, amable, etc).

- Entonació corba melòdica. Diferenciar entre frases enunciatives, exclamatives, interrogatives. Cal entendre que es diu per entonar bé. Subratllar les paraules clau amb la veu.

Respiració: Entrar aire. Important controlar l’aire que entra.

Per controlar:

- les paraules

- respiració diafragmàtica

Les Pauses: Mètode per respira millor. Parlar és treure aire i hem de fer pauses per agafar aire. Va vinculat al mal costum de fer frases llargues.

Respiració diafragmàtica: Tothom utilitza la respiració costal superior : Agafar aire i portar aire pulmons.

Millor mètode: Portar l’aire a l’estómac:

1-La veu sona millor

2- S’evita l’ofec i el cansament

3- No es força la gola

El silenci: Els oradors tenen por dels silencis. Però am bels silencis mostra la seva fortalesa i seguretat.

Capítol 3: Llenguatge oral.

Llenguatge oral (exposició) : Ha de ser natural.

Ha de buscar: Claredat, precisió i brevetat.

Al oient l’interessa anar al gra.

Per ser clars:

1- Construir frases curtes.

2- Utilitzar un ordre gramatical lògic.

Precisió: Cal donar moltes dades concretes perquè les frases no quedin buides.

Brevetat: Tècnica bàsica: Explicar amb exemples.

S’entén molt millor una idea amb un missatge o un exemple:

1- Analogia o comparació.

2- Paràbola o anècdota.

3- Citació o refrany.

L’humor: Podem dir coses important i serioses bromejant. L’humor és la clau de l’èxit de l’orador.

Parlar bé el català: Hem de dominar la llengua en la qual ens expressem.

La gent del carrer i l agent pública comet moltes incorreccions, i això denota falta de cultura.

Dialectismes: Els dialectismes en català son correctes i enriqueixen la llengua.

Capítol 4: El llenguatge corporal

L’orador comunica amb tot el cos (mirada, mans , etc.)

L’actitud: Amb l’actitud l’orador pot ficar-se al públic a la butxaca o posar-se’l en contra.

El orador emet missatges que el receptor inconscientment descodifica.

És bo començar amb un somriure; després :

1- Posició del cos.

2- Gesticulació.

3- Mirada

1- Posició del cos: Ha de transmetre seguretat.

Millor posició = Postura d’equilibri = Senzilla, còmoda i natural.

Consells:

- Estar dret i no tapar-se amb cap taula.

- Moure’s de tant en tant.

- No jugar amb objectes i evitar tics.

- No creuar els braços.

2- Gesticulació: Gesticular comunica convicció i sinceritat.

Ajuda a subratllar i mostrar coses més enllà de les paraules.

Condició de la gesticulació:

- Ha de ser natural.

- No ha de semblar assajada.

- D’acord amb la personalitat de cadascú.

- No ha de ser exagerada.

Els gestos són únics i intransferibles.

La gesticulació pot convèncer al públic que el tema és interessant.

Dos classes de gestos:

- Oberts: Denoten possibilitats d’escollir.

- Tancats: Denoten poder, repressió, protecció o unió.

Consells:

- Mostrar les mans al públic.

- Evitar gestos que neixen del nerviosisme.

- Evitar fer moviments bruscos amb l’avantbraç.

- No acabar els gestos massa de cop.

- La mirada: La cara és el mirall de l’ànima.

- Si l’orador mira l’auditori demostra interès i es retorna en forma de simpatia i confiança.(feedback).

Hem de mirar aquells que mostren interès i aquells que no també.

Conductisme: Base psicològica d’aquest model: Si és modifica una conducta, es pot modificar la causa d’aquella conducta.

La millor manera d’afrontar un problema és afrontant-ne els símptomes.

Capítol 5: Informació visual

Els mitjans audiovisuals són un gran suport a la paraula i al gest. Perquè poden ser més concrets. No hem d’abusar dels mitjans audiovisuals perquè només són de suport, i l’essència és la base del discurs i l’orador.

Mitjans audiovisuals principals:

- Pissarra

- Llibreta- pissarra.

- Retroprojector.

- Diapositives.

- Pantalla ordinador: POWER POINT, etc.

També importants per ensenyar estadístiques:

- Gràfics: - Lineals.

o – De barres.

o – Circulars o formatgets.

Esquemes: Important explicar-los bé.

Capítol 6: El guió, com preparar un discurs.

El bon orador ha d’entendre el que vol dir.

Guió: Conjunt d’idees que es volen transmetre al públic.

Idees: Principals i Secundàries.

Per preparar un guió:

- Esquema general

- Recerca d’idees i estructuració

- Aprendre a pensar, parlar en públic és pensar en veu alta.

Recerca d’idees: tècniques:

1. Documentació i coneixement del tema.

2. La estrella: les 6W. Què? Com? Qui? On? Per què? i Quan?

3. El cub: descriu, compara, relaciona, analitza, aplica, argumenta.

4. Anàlisi FDOA: punts forts, punts dèbils, oportunitats, amenaces.

Tècniques creatives:

1- Pluja d’idees.

2- Recerca analògica.

3- A l’atzar.

Tècniques per a estructurar:

1- Mapa conceptual.

2- Mapa lineal.

Tècniques per a valorar i sintetitzar:

Hem de resumir al màxim. Eliminar idees.

Hem de fer síntesis.

Cal valorar allò que interessa al públic, no a l’orador.

Saber escoltar:

1- Estar atent

2- Escoltar sense jutjar.

3- Sospesar i jutjar.

4- Respondre.

Enfocament: Poden se negatius o positius. Poden amagar la visió negativa, entre d’altres positives.

Podem positivar els missatges: Evitant les frases en negatius, lèxic positiu, reconèixer errors.

Capítol 7: Introducció i conclusió d’un discurs.

1- Introducció : L’atenció és alta.

2- Desenvolupament: L’atenció en general baixa, però després puja i baixa.

3- Conclusions: L’atenció puja quan veuen que s’apropa el final.

Introducció: Element clau.

Importància de les quatre cinc primeres frases.

Com guanyar-se el públic:

Establir un àrea comí entre locutor i públic.

a) Assumir que tots som egoistes.

b) Buscar la identificació.

c) Parlar sobre l’interlocutor.

d) Elogiar i no criticar: ser positiu.

Fórmules introductòries:

1. Declaració dramàtica: La sorpresa.

2. Demanar atenció al públic.

3. Titulars periodístics.

4. Anècdota personal.

5. Un bocí de vida.

6. Citacions conegudes.

7. Fa uns instant l’orador X ha dit...

8. Auxiliar so suport visuals.

9. Idea principal.

10. Identificació: establir àrea comuna.

11. Posar les cartes sobre la taula.

12. Analogia.

13. Acudits.

14. Combinació de mètodes introductoris.

Conclusions: Dos parts:

- Resum del discurs.

- Apel•lació als sentiments.

Fórmules conclusives:

1- Repetir informació.

2- Resumir els punts principals.

3- Crida a l’acció.

4- Profecia.

5- Promesa.

6- Apel•lar als sentiments.

Tancament i col•loqui:

Potser al final comença un torn de preguntes.

Cal:

- Ser honest.

- No s’ha de menysprear mai l’interrogador.

- Cal repetir i aclarir la pregunta a la resta si no l’han sentit.

- Reformular la pregunta si és difícil d’entendre.

Capítol 8: El desenvolupament

L’estructura es crea tenint en compte l’objectiu.

Manera de presentació:

1- Presentació oral pe informar.

2- Presentació oral per a convèncer o ajuda r aprendre una decisió.

Per informar:

1- Titular.

2- El lid: Síntesis, el més important.

3- El cos informatiu: Resta d’informació.

Altres estructures:

Estructura descriptiva.

Estructura cronològica.

Discursos per convèncer:

- Situació : Base de l’estructura argumentativa:

o Problemàtica del qual és parlarà.

o Prejudicis.

- Argumentació.

- Proposta.

Estructura de les 4 P.

-Posició, Problema-objectiu, Possibilitats, Proposta.

Estructura mèdica: Diagnòstic- Teràpia.

Estructura: Problema-Causa-Solució.

Estructura SPRI.

Estructura del POWER POINT.

Tipus bàsics d’argumentació:

- Argument mitjanant exemples.

- Arguments per analogia.

- Argument sobre les causes.

- Argument deductius.

Pautes d’atenció: Per aconseguir l’interés:

- Anunciar dades sorprenents.

- Fer preguntes a l’auditori.

- Elevar el volum de la veu.

- Fer un silenci expressiu.

- Anècdota graciosa.

- Contar un acudit o broma.

Notes:

Notes per al públic.

Notes personals.

Reiteració: Hem de donar poca informació perquè el receptor no sabrà tot. Hem de repetir les idees principals.

Capítol 9: Altres situacions comunicatives

1- Conversa de contacte.

2- L’encàrrec o “briefing”

3- La conversa telefònica

4- L’entrevista per a buscar feina

5- La compravenda

6- La negociació

7- La discussió

8- El debat; com fer de moderador

David Catchot