Diferència entre comunicació oral i escrita

En aquest quadre comparo la comunicació oral amb la escrita, tenint en compte les característiques gramaticals d’aquestes dues són totalment diferents. També sabem que la comunicació oral va aparèixer abans que la comunicació escrita, ja sigui per gestos, mirades o altres expressions.

Ara veiem els conceptes comparatius dels dos blocs comunicatius:

Codi oral	Codi escrit
És immediata ( el receptor compren el missatge al mateix temps que l’emissor ho diu)	És diferida, el lector triga bastant en poder llegir l’escrit que ha fet el lector.
Diferències contextuals Es rep pel canal auditiu	Es rep pel canal visual
El receptor percep successivament els diversos signes del text	El receptor els percep simultàniament
La comunicació és espontània	La comunicació és elaborada
La comunicació és immediata en el temps i en l’espai	La comunicació és diferida
La comunicació és efímera, és a dir, les paraules són perceptibles, només el temps que duren a l’aire	La comunicació és duradora, és a dir, les lletres es queden gravades en un suport estable
Utilitza molt els codis no verbals	Utilitza poc la disposició de l’espai al text
Hi ha interacció durant l’emissió del text	No hi ha interaccions durant la composició
El context extralingüístic té un paper molt important	El context és poc important
Diferències textuals
Adequació Tendència a marcar la procedència dialectal	Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor
Associat  a temes generals	Associat a temes específics
Coherència Selecció menys rigorosa de la informació	Selecció molt precisa de la informació
Més redundant	Menys redundant
Estructura del text oberta	Estructura del text tancada
Estructures poc estereotipades	Estructura estereotipades amb convencions socials, fórmules i frases fetes
Cohesió Menys gramatical	Més gramatical
Utilitza força codis no verbals	Utilitza pocs codis no verbals
Freqüència alta de referències exofòriques	Freqüència alta de referències endofòriques
Gramàtica, fonologia i grafia Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids	Gairebé no incorpora aquestes formes
Gramàtica morfologia Solucions poc formals	Solucions formals
Gramàtica sintaxi Tendència a usar estructures sintàctiques simples	Ús freqüent d’estructures més complexes i desenvolupades
Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades	Absència gairebé absoluta de aquest tipus d’estructures
Ordre dels elements de l’oració és força variable	Ordre més estable dels elements de l’oració
El·lipsis freqüents	El·lipsis menys freqüents
Gramàtica lèxic Prefereix lèxic no marcat formalment	Tendència a usar lèxic marcat formalment
Freqüència baixa de mots	Freqüència molt alta de mots
Accepta la repetició lèxica	Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims
Ús de proformes i hiperònims	Tendència a usar els mots equivalents i precisos
Ús de tics lingüístics	Absència d’aquests elements
Ús de mots crossa	Tendència a eliminar-los

 Referència bibliogràfica: Descriure i escriure D.Cassany (1987) Barcelona: Ed. Empúries