Per a tots aquells a qui us va interessar el tema que Juan Antonio i jo vàrem fer a l’exposició del Territori, us recomano que llegiu aquest llibre : “Las venas abiertas de América Latina” de Eduardo Galeano. Trobareu els inicis d’aquesta pobresa, els conflictes, cops d’Estat i les estratègies d’Europa i sobretot dels Estats Units per treure màxim profit d’aquestes terres a preu de cost. A més trobareu relacions amb multinacionals i la història de cadascun dels països castigats pel capitalisme mundial. Recomano llegiu aquest llibre quan acabeu “Elogi a la feblesa” i “Escuela y Territorio”, perquè val la pena dedicar-li un temps.
lunes, 30 de noviembre de 2009
jueves, 26 de noviembre de 2009
Power Point: Per què és pobra Amèrica Llatina?
-->
Aquest és el nostre treball del territori, corresponent a al mòdul de Processos i contextos educatius II.
Hem escollit aquest tema perquè ens va suscitar un gran interès descobrir el perquè de la pobresa dins una terra tant rica.
El perquè d’aquesta pobresa és un tema d’actualitat, però per trobar l’arrel al problema hem de buscar molts anys enrere. I trobar-nos amb les primeres colònies, guerres, etc.
Hem descobert com empreses tant importants com per exemple la Volkswagen aprofiten les debilitats i les riqueses d’aquestes terres; i moltíssims casos impactants de corrupció , que malauradament no podíem comentar a l’exposició per qüestions de temps.
Degut a que les dades que hem trobat als llibres eren bastant antigues, les hem comparat amb dades oficials trobades a Internet d’institucions o organismes com la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’agricultura i l’alimentació) o la CEDA (Confederació espanyola del Drets Humans) i dades trobades a la revista Time, que és una revista d’informació general publicada principalment als Estats Units).
EyeOs
Isaac Serrano
Marta Rodríguez
Albert Paredes
David Catchot
Valoració personal
Com ja he comentat en una altra entrada, aquesta escriptori virtual, em sembla molt interessant i innovador. La possibilitat de penjar i treballar amb documents de tot tipus, i després utilitzar-los a qualsevol lloc i en qualsevol moment és increible. Però si penso en la seva utilitat a classes de primària, no ho veig tant necessari, és a dir, que ho veig més enfocat a estudiants d'universitat o batxillerat i a treballadors.
LA CASA QUE VULL de Joan Salvat-Papasseit
LA CASA QUE VULL
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.
Que hi dugui un camílluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.
Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.
Que al temps de l’estiu
niui l’orenella
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.
Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.
Que es guaiti ciutat
des de finestra,
i si sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.
JOAN SALVAT-PAPASSEIT
La Masia del Barça
-->
REFLEXIÓ SOBRE LA MASIA
Per començar m’agradaria parlar de l’edifici en sí. Pensava que seria bastant més espectacular i amb molts més recursos. M’ha semblat un edifici bastant antic i amb poca capacitat per a tots. En quant a les activitats que es fan dins la Masia, és interessant com controlen les dietes dels nens i les classes particulars.
M’ha semblat una gran feina, per part d’un dels directors, en quan a coordinar els horaris de classe, de reforç, d’entrenament, les escoles, etc. Però vulguis que no, encara que ell digui que els ajuda en els estudis, per a cent nens, no em semblen suficients tres o quatre persones al seu càrrec.
Hi ha una part, i potser seria com a conclusió, que m’ha semblat més un negoci, que una escola, i després de tot això és el que és; perquè on creix millor un nen si no és a casa seva. Hi ha dos parts que em van impactar bastant; la primera va ser quan ens va comentar que agafen a nens de fóra, els separen de la seva família, els tutoritzen, els hi posen professors particulars, és a dir, tot el que el pressupost dóna de sí; però si a l’any, dos anys, tres anys es donen compte que s’havien equivocat, i aquest nen no té el potencial que es preveia, s’ha acabat l’aventura espanyola i cap a casa. I a partir d’aquí, passen d’un nen que gairebé podia ser de la seva família, degut a les hores que passen junts i de la preocupació i dedicació que el subdirector ens comentava, a oblidar-lo i despreocupar-se per sempre. Això és negoci o no és negoci?
L’altre punt, és quan el subdirector, i alumne de Blanquerna, ens comentava la seva implicació i preocupació pels estudis dels nens, però per altra banda ens comentava que el Messi es un estudiant molt dolent, i com ja era un jugador amb un potencial consolidat, no importava que suspengués, sempre i quan no fes el “gamberro” a classe, perquè quan a un alumne no li interessa, no li interessa. Clar jo penso, que mai s’ha de perdre l’esperança en el nen, i potser, com aquest noi no ha estudiat magisteri, li recomanaria que llegís algun dels llibres que nosaltres llegim a primer.
Autoavaluació Recitació
La casa que jo vull de Joan Salvat Papasseit
Deixant de banda els nervis que tenia a l’hora de recitar i suposo tots tenim quan parlem en públic, m’ha semblat una mica mecànic. És a dir, és clar que ho portava après de memòria i ho havia practicat, però a l’hora de recitar m’ha quedat més com si deixés anar el que havia memoritzat que si ho recités.
Crec que el volum de veu i la vocalització van ser clars, la presentació va estar bé dintre dels marges i no em vaig equivocar a l’hora de parlar en cap paraula en particular.
Com a aspectes a millorar, començaria pel temps; és a dir, comparat amb les altres recitacions, la meva ha durat menys. El llenguatge corporal que he utilitzat ha estat pràcticament nul. No he gesticulat amb les mans i a l’hora de trobar algú al públic per que em tornés la mirada i així fer més fàcil la comunicació em va costar bastant, fins que a prop del final vaig trobar una mirada que em va tranquil·litzar de cop i em va fer sortir un somriure.
La meva entonació penso que ha estat encertada. Tenint en compte la velocitat, he pogut veure que he començat ràpid degut als nervis i quan m’he calmat he anat més lent.
Per concloure, crec que ho podria haver fet bastant millor. Encara que la part que comportava la meva veu, i la memòria i preparació del text estaven bé; penso que la comunicació no verbal o llenguatge corporal han estat bastant pobres.
David Catchot
Suscribirse a:
Entradas (Atom)