La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin. Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.
Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.
Que al temps de l’estiu
niui l’orenella
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.
Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.
Que es guaiti ciutat
des de finestra,
i si sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.
Per començar m’agradaria parlar de l’edifici en sí. Pensava que seria bastant més espectacular i amb molts més recursos. M’ha semblat un edifici bastant antic i amb poca capacitat per a tots. En quant a les activitats que es fan dins la Masia, és interessant com controlen les dietes dels nens i les classes particulars.
M’ha semblat una gran feina, per part d’un dels directors, en quan a coordinar els horaris de classe, de reforç, d’entrenament, les escoles, etc. Però vulguis que no, encara que ell digui que els ajuda en els estudis, per a cent nens, no em semblen suficients tres o quatre persones al seu càrrec.
Hi ha una part, i potser seria com a conclusió, que m’ha semblat més un negoci, que una escola, i després de tot això és el que és; perquè on creix millor un nen si no és a casa seva. Hi ha dos parts que em van impactar bastant; la primera va ser quan ens va comentar que agafen a nens de fóra, els separen de la seva família, els tutoritzen, els hi posen professors particulars, és a dir, tot el que el pressupost dóna de sí; però si a l’any, dos anys, tres anys es donen compte que s’havien equivocat, i aquest nen no té el potencial que es preveia, s’ha acabat l’aventura espanyola i cap a casa. I a partir d’aquí, passen d’un nen que gairebé podia ser de la seva família, degut a les hores que passen junts i de la preocupació i dedicació que el subdirector ens comentava, a oblidar-lo i despreocupar-se per sempre. Això és negoci o no és negoci?
L’altre punt, és quan el subdirector, i alumne de Blanquerna, ens comentava la seva implicació i preocupació pels estudis dels nens, però per altra banda ens comentava que el Messi es un estudiant molt dolent, i com ja era un jugador amb un potencial consolidat, no importava que suspengués, sempre i quan no fes el “gamberro” a classe, perquè quan a un alumne no li interessa, no li interessa. Clar jo penso, que mai s’ha de perdre l’esperança en el nen, i potser, com aquest noi no ha estudiat magisteri, li recomanaria que llegís algun dels llibres que nosaltres llegim a primer.
Deixant de banda els nervis que tenia a l’hora de recitar i suposo tots tenim quan parlem en públic, m’ha semblat una mica mecànic. És a dir, és clar que ho portava après de memòria i ho havia practicat, però a l’hora de recitar m’ha quedat més com si deixés anar el que havia memoritzat que si ho recités.
Crec que el volum de veu i la vocalització van ser clars, la presentació va estar bé dintre dels marges i no em vaig equivocar a l’hora de parlar en cap paraula en particular.
Com a aspectes a millorar, començaria pel temps; és a dir, comparat amb les altres recitacions, la meva ha durat menys. El llenguatge corporal que he utilitzat ha estat pràcticament nul. No he gesticulat amb les mans i a l’hora de trobar algú al públic per que em tornés la mirada i així fer més fàcil la comunicació em va costar bastant, fins que a prop del final vaig trobar una mirada que em va tranquil·litzar de cop i em va fer sortir un somriure.
La meva entonació penso que ha estat encertada. Tenint en compte la velocitat, he pogut veure que he començat ràpid degut als nervis i quan m’he calmat he anat més lent.
Per concloure, crec que ho podria haver fet bastant millor. Encara que la part que comportava la meva veu, i la memòria i preparació del text estaven bé; penso que la comunicació no verbal o llenguatge corporal han estat bastant pobres.
La meva valoració d’ aquest projecte és molt positiva per dos motius: el primer motiu és que pots aprendre a utilitzar programari lliure amb el seguiment d’un professor i l’altre és que és gratuït.
Considero molt profitós aquest projecte, per a qui tingui temps i vulgui aprendre cert programa d’una llarga llista, o fins i tot a utilitzar Internet d’una manera més bàsica.
Laboratori Comsoc: És interessant trobar casos més pràctics i ajudes per fer el treball de recerca. Però com és una eina més de cara a Batxillerat, crec que està bé conèixer-la, però no ens hauríem d’entretenir gaire.
Traductor Google: Aquesta eina em sembla molt útil. Personalment la utilitzo quan no sé ben bé com s’escriu una paraula, o no sé traduir-la del castellà al català, però ara he descobert que també tradueix webs senceres només introduint el link.
IGoogle: Una altre eina de Google bastant curiosa, que ens servirà per tenir més a mà tot allò que necessitem. Em sembla interessant poder crear la pàgina principal amb els enllaços web que normalment utilitzem, per tal d’estalviar temps. Potser és innovador, però no li trobo tant de servei com a les eines anteriors.
EyeOs: Aquest escriptori virtual em sembla molt innovador i curiós, ja que no n’havia vist mai cap d’aquest tipus. Podríem dir que és un escriptori portàtil, on pots guardar el que vulguis i obrir-lo on vulguis. Aquesta eina, per això la veig més enfocada a estudiants i treballador, més que pels nens.
Dotsub: Aquesta eina em sembla molt interessant de cara a les classes d’idiomes, per treballar amb un vídeo concret i aprofitar la pronunciació original amb els subtítols.
GoogleEarth: Personalment, m’agrada molt aquest cercador mundial, però la considero una eina per un moment determinat, no per utilitzar-la constantment a classe. Potser per recolzar temari de Geografia.
Llegir, escriure, parlar i escoltar són les 4 habilitats que un usuari de la llengua ha de dominar per poder comunicar-se eficaçment a totes les situacions possibles.
-Oral: Parlar, escoltar.
-Escrit: Llegir, escriure.
-Si jos sóc emisor: Escriure i parlar.
-Si jo sóc receptor: Escoltar i llegir.
Llegir:
Procés a través del qual es comprèn un text escrit.
Llegir = Comprendre
1-Llegir és un procés actiu, perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. El significat que en escrit té, per a qui el llegeix, NO és una rèplica del significat que l’autor va voler donar-li; sinó que és una construcció pròpia, que dependria de mí. (Construcció pròpia del lector).
2-Llegir és aconseguir un objectiu. Sempre llegir per alguna finalitat. L’objectiu sempre guia la lectura. Podem llegir per plaer, per aprendre una definició concreta. Això determinarà el tipus de lectura que farem, és a dir, lectura ràpida, lectura buscant la idea principal, etc).
3-Llegir és un procés d’interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text (relacionant-lo amb allò que ja sap). Ha d’adaptar-se el text, transformant els seus coneixements previs, en funció del que li aporta el text.
4-Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continu. Inferència: Habilitat de comprendre alguna part del text gràcies al significat de la resta (context). Qui llegeix formula un ahipòtesi sobre el significat del text que llegirà; i també de les seves parts, mentre va llegint (encara que no ens percatem).
A mesura que el lector va llegnt va verificant o refutant aquelles hipòtesi qu s’havia creat.
Escriure:
Escriure és el procés mitjançant el qual, es produeix un text significatiu.
Parlar:
Expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatje articulat de forma coherent, de forma clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
Escoltar:
És comprendre un missatge, a partir d’enjegar tot un procés cognitiu, de construcció del significat i d’interpretació d’un missatge pronunciat oralment.
Per ser un bon oient cal:
1-Demana un paper actiu i participatiu.
2-Demana un respecte per l’emisor i les seves idees.
3-Demana ser objectiu per intentar entendre què ens diu l’altre, per escoltar i comprendre (ment en blanc).
4-Un bon oient sap descobrir els objectius i propòsits de l’orador.
5-Un bon oient sap descobrir les idees principals del missatge, sap reaccionar al missatge i parlar quan acaba l’orador.
Que hi dugui un camí
