Más vale pedir perdón que permiso, per Jordi Évole

Jordi Évole, periodista i humoritsta que ha anat reivindicant la importància i declinant la balança dels dos termes des dels seus inicis televisius fins el dia d'avui. El programa Salvados ha anat evolucionant, deixant de banda el toc d'humor revel que caracteritzava al Follonero i convertint-se en un dels programes d'investigació i crítica més importants del moment. M'atreviria a dir que es tracta d'un dels mitjans d'informació més fiables del moment televisiu.

Per a tots aquells que volen recordar i reviure les entrevistes televisives de Jordi Évole de nou podrien agafar aquest llibre, però NO! No és això el que trobarem. Sorprenentment, i ho dic des de la pròpia experiència; el llibre no és la repitició d'allò que ja hem vist. En una era on tot es pot tornar a veure per Internet, a través de les pàgines oficials dels propis canals, quin sentit té repetir-ho per escrit.

Doncs suposo que així hauran pensat l'equip de Salvados perquè aquest manuscrit va molt més enllà. Es tracta d'un anàlisi a fons de l'organització i els mètodes seguit; un "més enllà de les càmeres" en podríem dir. Idees, propostes, actitud de l'equip. Projectes rocambolescs que es volien fer i per diversos motius no es van aconseguir; o potser material preparat que no va poder sortir a la llum per no haver pogut introduir una càmera en escena. A vegades, material gravat per casualitat. Però tot això, redactat en un to d'humor constant i protagonista no només del redactat, sinó sovint dels capítols en sí. Parlo de capítols muntats i redactats sobre una proposta surrealista inicial.

La ironia i el sarcasme són tant patents en aquest llibre que a vegades no arribem a diferenciar quan és veritat allò que s'està explicant i quan no. Tal és la senya que deixa en aquest llibre que podríem arribar a considerar-ho un llibre d'humor. De ben segur es tracta d'una perla per els amants de Salvados i sobretot dels seus inicis, on poder disfrutar d'una manera més personal i interna el com es fa i com es treballa per aconseguir el gran producte final.

Moviment del petroli al món: Producció i consum

El petroli avui dia circula com un producte més en aquest món boig d'exportacions importacions; molt necessàries per a la globalització i modernització, i sovint innecessàries i sobretot molt sotmeses a les lleis del capitalisme.

El petroli s'ha convertit, a causa del desenfrenat consumisme encapçalat per part d'Europa i Amèrica del Nord, en un dels béns més cobejats i necessitats per la societat moderna. El control del flux de petroli per part de les principals potències ha fomentat tot tipus de pactes de comerç, o fins i tot, la generació de conflictes armats.

Alhora també, ha generat un augment exponencial de poder i riqueses de països que en són generadors. Clars exemples d'aquest creixement el trobem en alguns països de l'Orient Mitjà.

A continuació podem veure una taula on es mostren els països que són principals productors de petroli del món, sota la medició de milers barrils/dia a dades de l'any 2012.

Miguel Ángel Boggiano (2013, Maig 19) Los 15 países que más petróleo producen. Recuperat 20 de desembre 2013 a: http://www.cartafinanciera.com/tendencia-actual/los-15-paises-que-mas-petroleo-producen/

Com podem veure, Arabia Saudita, els Estats Units i Rúsia encapçalen amb gran diferència la llista de productors de petroli. Arabia Saudita forma part del grup de paísos  productors de petroli esmentats abans, que pertanyen a l'Orient Mitjà. A comentar també el cas d'Irak, que des de l'invasió dels Estats Units ha augmentat la seva producció de petroli un 25%.

D'altra banda, la producció de petroli d'Irán s'ha vist reduïda des de les sancions de venta de petroli imposades per els EEUU al país àrab.

A continuació podem veure uan taula on es mostren els principals països consumidors de petroli del món.

Miguel Ángel Boggiano (2013, Maig 19) Los 15 países que más petróleo producen. Recuperat 20 de desembre 2013 a: http://www.cartafinanciera.com/tendencia-actual/los-15-paises-que-mas-petroleo-producen/

Quan parlem de consumidors de petroli, parlem de la majoria de les potències mundials. Així doncs, Estats Units, la China, Japó i l'Índia encapçalen la classificació. Els Estats Units centra tota l'atenció de la llista al duplicar en consum al segon. Tot i que estem parlant d'un dels països que produeix més petroli del món, en consumeix moltíssim més del que produeix. Aquest és, sens dubte, un bon motiu per el qual EEUU centra la seva preocupació en mantenir certa pressió política i militar a l'Orient Mitjà.

La China, com a país emergent, i candidata a potència mundial, també consumeix molt més del que produeix. Un altre aspecte a destacar d'aquesta última llista, és la presència de països d'Europa; que tot i no ser productors, representen el desenvolupament i el consumisme de la societat d'avui dia. Alemanya, França i Itàlia formen part del grup de màxims consumidors de petroli.

En aquesta, darrera llista, es poden observar els països que posseeixen una reserva important de petroli, i per tant i més important encara, són països que potencialment es poden convertir en màxims productors de petroli o si més no, augmentar les quantitats produïdes.

Miguel Ángel Boggiano (2013, Maig 19) Los 15 países que más petróleo producen. Recuperat 20 de desembre 2013 a: http://www.cartafinanciera.com/tendencia-actual/los-15-paises-que-mas-petroleo-producen/

Podem observar al capdavant de la llista, a Venezuela, l'Arabia Saudita, Canadà, seguits per alguns dels països que conformen l'Orient Pròxim, Iran, Iraq, Kuwait o els Emirats Àrabs. Estem parlant de països que posseeixen un dels béns o recursos naturals més valuosos de l'era actual. Font d'energia  necessària dels països més desenvolupats.

Venezuela és el país amb més reserves de petroli. Fet que ens convida a reflexionar entre les desavinences que hi ha hagut els últims anys entre els governs veneçolà i nord-americà. Tot i això, Venezuela i els Estats Units mantenen un tracte constant, al ser la potència mundial el més important comprador de petroli del país sud-americà.

El honor del samurái, per Takashi Matsuoka

Recomanació de llibre

Aquest gran llibre ambientat en la segona meitat del segle XIX a Japó, tracta el xoc de cultures que es va produïr quan Japó va obrir les seves frotneres al comerç d'occident. En aquest cas, un grup d'americans provoca la interacció entre dos cultures molt diferents entre sí. La història està ambientada en el Japó del període Edo o Tokugawa; un dels períodes finals de la història viva dels samuráis.

Es tracta d'un escrit ple de contingut per a qui li agradi la cultura japonesa. S'endinsa completament en l'ambient i la manera de viure i percebre el dia a dia des de la perspectiva japonesa. Ens exposa la cultura nipona des de les diferents vessants, política, religiosa, militar, econòmica, etc. A més ho fa, des proposant un xoc cultural important i apropant-la a la nostra comprensió sempre de la manera més propera possible.

El fil conductor de la història porta com a elements principals  una jove americana que viatja per fugir de la seva vida i un noble samurái, senyor de la seva regió i hereu del seu clan, que mostra una mentalitat oberta en vers els extrangers i permet que la trama agafi forma ascendent.

Cal afegir alhora que, com el seu títol ens dóna peu a intuïr, és un llibre que no deixa de banda els grans moments d'acció, honor i traicions, que ens deixa l'antic món dels samuráis. Posseeix moments d'acció necessaris i justos per donar emoció i neguit a la història. Recomano aquest llibre a tots aquells amants de la cultura japonesa i amb fam de saber més de la cultura i tradicions més importants a la època dels samuráis. 

Aturem la crisi, per Arcadi Oliveres

Recomanació del llibre

Mai he tingut gaire clar com començar una crítica de llibre. Però tenint en compte que allò que vull comunicar és molt positiu, la tasca serà més plaent.

Els coneixedors d'Arcadi entendran que la temàtica del seu llibre no dista gaire dels temes que tracta a les seves altres publicacions i conferències. Dóna voltes sobre un tema molt ampli i d'actualització constant, el món avui dia. Tracta les diferents crisis que hi ha hagut en els darrers anys i les que patim ara des del punt de vista més crític social i econòmicament parlant. El valor i la importància de les informacions que dóna no tenen preu. Revela trames i relacions que, tot i que algunes les podíem intuir, ell les exposa amb pèls i senyals, amb el que en sí implica parlar d'entitats governamentals i empresarials sovint amb acusacions directes. A vegades podem arribar a adonar-nos, mitjançant el seus llibres, de primícies informatives a l'alçada de les més rebuscades pàgines conspiratives d'Internet.

Fa una mirada crítica dels temes ja comentats en altres llibres, tals com la guerra d'Irak o d'Afganistán, el govern de Bush o els desastres naturals de l'última dècada, entre d'altres. Però, on centra el seu interès com a tema cabdal del manuscrit, és principalment en dos crisis; la crisi espanyola i la crisi de valors que hi ha al món.

En el cas de la crisi espanyola, l'analitza des de diversos punts de vista. Esmenta les causes i els culpables de provocar-la. Explica els defectes del sistema polític i econòmic. I finalment, dóna moltes recomanacions i idees per pal·liar la crisi i solucions per a que no torni a succeir. No són idees abstractes ni a gran escala, sinó recomanacions per a cadascú de nosaltres; aplicables i a l'abast de cadascú dels ciutadans.

Per finalitzar només esmentar que aquest document ens pot fer bullir la sang i obrir-nos els ulls davant d'una societat, o un món cada dia més distorsionat. És un llibre molt interessant, molt curt i de fàcil lectura què, sens dubte, no deixarà indiferent a ningú. 

Crazy Talk: Animació de cares a través d'imatges.

Treball realitzat amb la versió CrazyTalk 6.21

A la pestanya Model podem començar a treballar en un nou projecte a partir d'importar una imatge on la cara hi surti com a part principal.
Seguidament marcarem la cara i les seves parts amb els botons superiors simbolitzats amb ulls (facial bàsic i detallat).
A l'apartat Script podem introduir-hi la veu que volguem; és a dir, descarregar veu i música de fons, utilitzar una de les que el programa ens ofereix, o gravar la nostra. En aquest apartat podem retocar o perfilar les expressions facials per millorar-les.

Finalment, a l'apartat destí podrem penjar el nostre video a la xarxa o exportar-lo en diversos formats.

Moodle + Hostinger + FileZilla: Crear un hosting web gratuit

Hosting web
Amb un hosting web podem crear un espai web en format HTML, un espai de descàrrega de fitxers penjats per nosaltres (arxius d'audio, vídeo, documents PDF...), o també un núvol o unitat virtual d'emmagatzematge per guardar informació.

1er pas
Crear un compte a Hostinger; on escollirem el nom del nostre domini. I esperar a la seva confirmació.

2on pas
Necessitem un client FTP. Jo he utilitzar FileZilla.

3er pas
Configurar FileZilla:
Obrir pestanya gestor d'indrets. Procedim a la introducció de les dades del nostre hosting a partir de les dades que trobem a Hostinger (accès FTP).
- Nom del servidor: IP o domini (host).
- Port: Número de port.
- Mode d'accès: Normal
- Nom d'usuari: Usuari FTP.
- Contrasenya: La que hem escollit al crear host a Hostinger. 


4rt pas
Descarregar i descomprimir Moodle. Dins de FileZilla. Moure la carpeta de Moodle dins la carpeta public_html. El procés trigarà una estona.

5è pas
Dins de Hostinger, anar a crear nova base de dades MySQL.
- Nom de la base de dades: moodle.
- Contrasenya: La que volguem.

6è pas
Introduir al cercador el link del nostre host o espai web seguit de: /moodle.
Confirmar a següent fins a arribar a la pestanya per omplir dades següent:
(Substituir les dades presents per les dades de Hostinger creades en el pas anterior).
- Base de dades, usuari i contrasenya. Quan menciona servidor es refereix a Host de MySQL.

*Tots els programes son gratuits i la seva descàrrega és possible des de les webs oficials.

La crisi a les famílies

Els afectats per les retallades en educació no són només els alumnes i els professors, sinó també els pares i mares dels estudiants. Segons la periodista Mateos ( 2013), les retallades en educació i la crisi estan provocant problemes de salut i psicològics en alumnat i famílies i alhora una davallada en el rendiment escolar dels infants.

Un dels aspectes més destacables, tal com ens exposa Blanchar (2012) és que entre un 15% i un 20% de famílies, segons dades de l’AMPA, han hagut de prescindir del servei de menjador escolar per motius econòmics, per no poder pagar els 150 euros al mes de mitjana que costa. A més, la taxa de malnutrició infantil a Catalunya s’ha vist incrementada del 2’9% al 4’4% en pocs mesos, a partir de les dades publicades per la Federación de Entidades de Atención a la Infancia y Adolescencia, tot comportant que els nens vagin a l’escola sovint sense esmorçar o sense sopar la nit anterior.

“Els nens i les nenes son els últims responsables de la crisi i en canvi estan sofrint les conseqüències de forma tan o més greu que altres grups socials” (UNICEF 2012-2013). Cal tenir en compte que la pobresa en els nens és alhora també pobresa en els pares i les mares d’aquests infants.

Algunes de les conseqüències de l’impacte de la crisi en els infants que viuen a Espanya es poden constatar a través de les dades que ens mostra UNICEF (2012-2013):

Actualment, el 26,2 %dels nens espanyols viuen en condicions de pobresa. El nombre de nens en risc de pobresa entre 2008 i 2010 ha augmentat en 205.000. Alhora també 2,2 milions de nens viuen per sota de l’umbral de pobresa.

Cada nen que neix a Espanya rep el pes de 15.570 euros de deute públic.

Les famílies també mostren dades preocupants, ja que, l’augment de les llars amb nens que tenen a tots els seus membres sense feina ha augmentat un 120%.

A Catalunya, 325.000 nens viuen sota l’umbral de pobresa, o el que és el mateix, un 23,8% de la població de menors de 18 anys (UNICEF 2012-2013), això comporta, per exemple, que

un de cada tres alumnes tingui dificultats per dur els llibres de text que se’ls exigeixien per el curs 2012-2013 (Pirates de Catalunya, 2012). Acompanyat alhora també de l’augment del preu dels llibres de text (2’39% de mitjana) i l’augment de l’IVA que en el cas del material escolar passa del 4% al 21%. Així doncs, segons l’Organització de Consumidors i Usuaris, la despesa mitjana per nen, és de 640 euros, dels quals, 215 corresponen a la despesa en llibres de text (Pirates de Catalunya, 2012).

Retallades educatives que afecten directament el personal i el centre docent

La tercera mesura aplicada a la reforma del Boletín Oficial del estado (2012) ens explica:

“Als centres públics, el nomenament de funcionaris interns per substitució dels professors titulars es produirà quan hagin passat 10 dies lectius des de la situació que dóna origen al nomenament. Durant aquest període de 10 dies previ al nomenament, la substitució haurà de ser atesa amb els recursos del propi centre.” (Boletín Oficial del Estado, 2012)

És a dir; quan un mestre agafi la baixa, hauran de passar deu dies abans de poder rebre un mestre substitut des del Departament d’Ensenyament, i aquell període haurà de ser cobert per mestres del propi centre.

Podria semblar que els principis d’eficiència i austeritat en que es basen les retallades no tenen una intencionalitat que afavoreixi l’àmbit educatiu, i contradiuen les afirmacions del Departament d’Ensenyament mencionades a l’anterior apartat, d’acord amb el que ens exposa el professor Bonal (2010) quan esmenta que la part més fàcilment retallable de la despesa són les inversions en equipaments, en programes o en serveis de suport, que poden condicionar altament una bona o mala qualitat de l’educació.

Així queda reflexat en el Pla de Pressupostari d’Espanya 2013-2014 (2012) enviat a Brusel·les. Algun dels ítems reflexats en aquest Pla que afecten al personal i administracions públiques del sector educatiu son:

Restriccions en la contractació de personal, nomenament de funcionaris interns i personal estatutari temporal, congelació de l’oferta pública de treball, a excepció de la taxa del 10% de reposició per jubilació per funcionaris docents; alhora també la supressió de la paga extra de Nadal de l’any 2012, es redueixen els dies de lliure disposició de 6 a 3 i desapareixen les vacances per antiguitat.

Però cal tenir en compte, que totes les mesures que afecten directament el professorat, indirectament incideixen en l’educació i en la formació de l’alumnat. Alerta Educación (2011) esmenta les conseqüències que poden comportar aquestes mesures de reajustament; com la pèrdua de desdoblaments, disminució de matèries optatives, activitats extraescolars o hores de biblioteca i menys professors de suport.

Retallades educatives que afecten directament l’alumnat

Les retallades en educació o la racionalització de la despesa pública més destacable en l’àmbit educatiu es va dur a terme el 21 d’abril de 2012 i determina la realitat de les escoles avui dia i el que es podria entendre com un canvi de visió o plantejament del govern respecte a l’educació en context de crisi. Sota els principis d’eficiència i austeritat, tal com proclama l’Estat espanyol, a través del Boletín Oficial del Estado (BOE) (2012), s’han dut a terme tres mesures que redefineixen l’acció educativa actual, dues de les quals afecten directament l’alumnat i seran comentades en aquest apartat. La primera mesura és la més significativa i el BOE ( 2012) l’estableix així:

“Quan per raons de limitació de la despesa pública, la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat no autoritzi la incorporació de personal de nou ingrés, o quan hi hagi una taxa de reposició de personal inferior al 50%, les Administracions educatives podran ampliar fins a un 20% més, el nombre d’alumnes establert per la Llei Orgánica 2/2006 del 3 de maig.” (Boletín Oficial del Estado, 2012).

L’article 157 de la Llei Orgánica 2/2006 del 3 de maig declarava com a 25 el nombre màxim d’alumnes per aula a Primària; per tant, aplicant el 20%, ara hi podran haver fins a 30 alumnes per aula.

La segona mesura estableix:

“La jornada lectiva del personal docent en els centres públics i privats sostinguts amb fons públics serà, com a mínim, de 25 hores a l’Educació Infantil i Primària i de 20 hores a la resta d’Ensenyaments.” (Boletín Oficial del Estado, 2012). Es tracta del que es coneix popularment com a “desaparició de la sisena hora lectiva”.

Com sortir de la crisi apostant per l'educació: Model Corea del Sud

Si es parla de crisi i de la importància d’apostar per educació, podem prendre com a exemple Corea del Sud, model de superació a través de la inversió d’esforços en l’àmbit educatiu. Tal com anomena l’Associació cultural Española sobre Corea del Sud (Han Association) el març de 2012, Corea del Sud és un Model de desenvolupament i convivència social.

Corea del Sud i Corea del Nord van entrar en el que es coneix com la Guerra de Corea, la qual va durar tres anys, entre el 1950 i el 1953, (Asociación cultural española sobre Corea del Sur, Han Association, setembre de 2012) i va provocar que els dos països entressin en una forta crisi econòmica.

Així doncs, Corea del Sud, en tan sols 60 anys, va aconseguir el que J. Seth (2007-2008) exposa amb aquestes paraules:

«Un terra de camperols analfabets y semianalfabets amb només una petita classe urbana s’ha transformat en una de les nacions amb el millor nivell educatiu del món»

Aquest fort canvi, alhora, va treure a Corea del Sud de la crisi econòmica que patia arrel de la guerra i la postguerra. Apostar per educació va ser la solució emprada per augmentar el benestar econòmic i social del país.

El principi fonamental de tot el sistema educatiu coreà és fomentar la formació com a medi per el creixement econòmic del país (Asociación cultural española sobre Corea del Sur, Han Association, Arrizabalaga M. 2012).

La gran importància que rep l’educació a Corea del Sud, no només ha millorat el nivell educatiu del país a partir d’un context de crisi, sinó que segons el Informe Pisa del 2009, Corea del Sud és el primer país del món en comprensió lectora i matemàtiques, fins i tot, superant a Finlàndia (Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico, OCDE, 2009).

Es destacable la importància que rep l’educació a Corea del Sud, però aquest discurs no pretén defensar el sistema educatiu coreà, que d’altra banda basa l’educació en un gran nombre d’hores lectives i extraescolars i acumula una de les taxes més altes de suïcidis de menors de 18 anys, degut a la pressió i competitivitat del sistema.

Educació i economia

La “Ley Orgánica para la mejora de la calidad educativa” (LOMCE, 2013), defineix l’educació com, el motor que promou la competitivitat de l’economia i les cotes de prosperitat d’un país; el seu nivell educatiu determina la seva capacitat de competir amb èxit en l’àmbit internacional. Així doncs, com també ens esmenta el document, millorar el nivell educatiu dels ciutadans és una aposta pel creixement econòmic i per aconseguir avantatges competitius en el mercat global. També defineix l’educació com a bé públic de primera importància. Aquest document ens ajuda a entendre quin és el pes de l’educació en la formació d’un país obert a l’àmbit internacional i la constant i directa relació que s’estableix entre economia i educació, dependents una de l’altre.

La visió que ens exposa la LOMCE dóna peu a entendre que apostar per educació pot esdevenir clau per superar una crisi econòmica. Però no queda reflexat en les intencions del govern espanyol, que avui dia, estableix la proposta de reduir milers de milions de les despeses públiques sobretot des dels dos àmbits que requereixen més, que són la sanitat i l’educació (Alegre, 2012).

En contraposició a aquest fet trobem l’afirmació de Bonal (2010) que ens diu que el canvi de model productiu que s’associa a la sortida de la crisi passa per la inversió en educació, en innovació, en coneixement, en recerca i desenvolupament.

Aquesta visió proposa evitar les retallades en educació en temps de crisi i apostar i invertir en l’àmbit educatiu, entre d’altres com a eina per superar un període econòmicament negatiu. Malauradament, les mesures que s’estan prenent avui dia van en direcció contrària.