Diferència entre comunicació oral i escrita

En aquest quadre comparo la comunicació oral amb la escrita, tenint en compte les característiques gramaticals d’aquestes dues són totalment diferents. També sabem que la comunicació oral va aparèixer abans que la comunicació escrita, ja sigui per gestos, mirades o altres expressions.

Ara veiem els conceptes comparatius dels dos blocs comunicatius:

Codi oral	Codi escrit
És immediata ( el receptor compren el missatge al mateix temps que l’emissor ho diu)	És diferida, el lector triga bastant en poder llegir l’escrit que ha fet el lector.
Diferències contextuals Es rep pel canal auditiu	Es rep pel canal visual
El receptor percep successivament els diversos signes del text	El receptor els percep simultàniament
La comunicació és espontània	La comunicació és elaborada
La comunicació és immediata en el temps i en l’espai	La comunicació és diferida
La comunicació és efímera, és a dir, les paraules són perceptibles, només el temps que duren a l’aire	La comunicació és duradora, és a dir, les lletres es queden gravades en un suport estable
Utilitza molt els codis no verbals	Utilitza poc la disposició de l’espai al text
Hi ha interacció durant l’emissió del text	No hi ha interaccions durant la composició
El context extralingüístic té un paper molt important	El context és poc important
Diferències textuals
Adequació Tendència a marcar la procedència dialectal	Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor
Associat  a temes generals	Associat a temes específics
Coherència Selecció menys rigorosa de la informació	Selecció molt precisa de la informació
Més redundant	Menys redundant
Estructura del text oberta	Estructura del text tancada
Estructures poc estereotipades	Estructura estereotipades amb convencions socials, fórmules i frases fetes
Cohesió Menys gramatical	Més gramatical
Utilitza força codis no verbals	Utilitza pocs codis no verbals
Freqüència alta de referències exofòriques	Freqüència alta de referències endofòriques
Gramàtica, fonologia i grafia Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids	Gairebé no incorpora aquestes formes
Gramàtica morfologia Solucions poc formals	Solucions formals
Gramàtica sintaxi Tendència a usar estructures sintàctiques simples	Ús freqüent d’estructures més complexes i desenvolupades
Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades	Absència gairebé absoluta de aquest tipus d’estructures
Ordre dels elements de l’oració és força variable	Ordre més estable dels elements de l’oració
El·lipsis freqüents	El·lipsis menys freqüents
Gramàtica lèxic Prefereix lèxic no marcat formalment	Tendència a usar lèxic marcat formalment
Freqüència baixa de mots	Freqüència molt alta de mots
Accepta la repetició lèxica	Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims
Ús de proformes i hiperònims	Tendència a usar els mots equivalents i precisos
Ús de tics lingüístics	Absència d’aquests elements
Ús de mots crossa	Tendència a eliminar-los

 Referència bibliogràfica: Descriure i escriure D.Cassany (1987) Barcelona: Ed. Empúries

El regal de la comunicació de S.Serrano

Podríem dir que la civilització del segle XXI és la civilització de la informació. Ara la nostra societat ens situa en un món amb  límits infinits.

Ens trobem davant de molts canvis, i reflexionem per adaptar-nos a ells, però hauríem de reflexionar sobre d’on venim  I cap a on volem anar. I què volem per a la nostra gent.

Les preguntes que ens hauríem de plantejar són:

-          Què vol dir viure en la societat de la informació?

-          Quins són els nous marcs on pot trobar sentit la nostra vida?

-          Sabem alguna cosa sobre l’art de gestionar la incertesa en els moments de canvi?

També podríem dir que la informació dóna a la persona independència de la resta, per tant quanta més informació rebem, més independents ens tornem, i alhora augmenta la nostra incertesa. Si relacionem informació amb independència, complexitat i organització també l’hem de relacionar amb imprevisibilitat, incertesa i entropia.

Les possibilitats informatives i l’accés a la informació que tenim és vint vegades més, que la que es tenia fa uns segles, però alhora vivim en un món el que no sabem què passarà , és a dir món d’incertesa.

Aquesta comunicació forma part de la naturalesa ja que la vida depèn de la del contacte i la comunicació.

La comunicació ha superat les dues limitacions que tenia. Què eren: la limitació de no poder establir comunicació més enllà de l’ interlocutor present en aquells moment i l’altre és, la limitació que creava la memòria i l’emmagatzament. Ara podem dir que la tecnologia cada cop millora aquesta limitació.

La societat del coneixement representa la memòria gairebé infinita i la globalitat generalitzada. A més, un creixement de la independència de les persones com a conseqüència de la quantitat d’informació disponible, i alhora la incertesa.. Llavors la solució que ens proposa l’escriptor seria tornar a les arrels de la comunicació, quan aquesta estava més relacionada amb la natura, per reduir aquesta incertesa, per tant harmonitzar les noves tecnologies amb les velles.

Valoració personal

                Estic d’acord quan diu què quanta més informació rebem, més creix la incertesa. Podríem interpretar això com, quant més sabem, més sabem que no sabem res, és a dir, que quanta més informació coneixem, veiem què ens queda molta més per conèixer. Llavors encara que sabem més que abans, hem descobert que ens queda molt més per saber del que crèiem abans. Llavors, està molt ben encertat el concepte de relació que crea quan diu quanta més informació, més incertesa.

Cmap Tools: Pràctica sobre "la descripció"

Explicació de la descripció mitjançant un esquema fet am el CmapTools:












Valoració personal:
Penso que aquesta la descripció és un tema present durant el dia a dia de tothom, per tant és important conéixer bé allò que tractem i utilitzem com si res. Ja que sinó, potser estaríem parlant sense conéixer a fons allò que tractem i faríem referència a la visió desentrenada que fèiem servir amb la imatge i com deia Guillermo Orozco a la entrevista.

Competència comunicativa

 Com hem anat treballant al llarg de tot el curs, aprendre una llengua, no només és aprendre el codi i les paraules, sinó saber adaptar i utilitzar aquest codi com calgui depenent la situació en la que ens trobem.

Tal com diu Loayza, aquesta competència és integral perquè també inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua, tot això està clar dins un context social.

Llavors la competència comunicativa no només és l’habilitat de la llengua, sinó també saber-se situar i adaptar a les formes socials, culturals i ideològiques de la mateixa llengua en diferents contextos socials. Podríem és manifesta en els sistemes primaris i secundaris.

- Sistemes primaris: És a dir la comunicació quotidiana. Aquella comunicació que es requereix en el dia a dia d’una societat.

- Sistemes secundaris: Aquest sistema és més complex i requereix d’un major esforç cognitiu de codificació i descodificació, ja que comporten una adaptació de la llengua depenent el context social.

Segons Gumperz i Dell Hymes, la definició de competència comunicativa seria: "terme més general per definir la capacitat comunicativa d’una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l’habilitat per utilitzar-la".

Components de la competència comunicativa:

1- Components lingüística/gramatical: Codi lingüístic.

2- Competència sociolingüística: Regles socioculturals d’una situació comunicativa.

3- Competència discursiva: Capacitat per entendre i redactar textos coherents de qualsevol gènere.

4- Competència estratègica: Capacitat per utilitzar tècniques verbals i no verbals pe a millorar la comunicació.

Valoració personal
És molt interessant i ben cer que la competència comunicativa no comprèn només el domini de la llengua lingüísticament parlant. Un bon domini de la llengua comprendria una bona utilització i adaptació d'aquesta dins dels diferents contextos socials i depenent dels recurs que s'utilitzi, és a dir, un ús culte o col·loquial de la llengua i també un bon ús escrit i parlat de la llengua.

Fer silenci

             

             Escoltar requereix necessàriament silenci, tant físic com interior. Però el silenci no és només no dir res(absència de paraules), sinó aconseguir evitar les distraccions interiors que poden provocar les paraules de l’emissor. Aconseguir el silenci interior, és més difícil que aconseguir silenci exterior. Perquè si ens distraiem nosaltres mateixos, quan intentem recuperar el fil, serà massa tard. Potser l’emissor no se’n dóna compte, però si ens pregunta, quedarà de manifest que no sabem de què parla.

                Per aconseguir aquest silenci i defugir el que alguns experts anomenen dispersió, cal entrenament, perquè sinó caiem en la distracció que ens provoca la relació d’un objecte amb un pensament nostre i llavors enllacem un altre i un altre.

                Per tant podríem dir què per aconseguir silenci interior, cal saber calmar i controlar les veus de la nostra ment i els crits del nostre cor.

L'art de saber escoltar de F.Torralba

Valoració personal
Estic totalment d'acord amb el text referit al silenci interior escrit per F.Torralba. Crec que és totalment cert ja que penso que ho ha escrit desde la seva pròpia experiència, igual que jo, desde la meva pròpia experiència explico la meva opinió sobre la certesa de les seves paraules.
Moltes vegades m'han explicat una cosa, i jo que acostumo a quedar-me uns quants minuts als núbols de tant en tant, he relacionat aquest concepte amb qualsevol cosa pasada o qualsevol cosa que jo imaginés i he perdut completament el fil. Però també és veritat que moltes vegades això depèn del teu interès per la conversa. Perquè jo he estat escoltant converses que no em semblaven interessants i voluntària o involuntàriament he "desconectat" i he tornat uns segons després i és veritat, jo també penso que es perd totalment el fil i és una falta de respecte cap a l'emisor.

El llenguatge i les llengües

El llenguatge és transmissió d’informació. També és una facultat humana de gran complexitat. El llenguatge depèn directament del procés comunicatiu. Sense comunicació, no hi ha llenguatge.
La humanitat té com a facultat el llenguatge, què ens permet comunicar-nos de manera diferent als animals; ja que el llenguatge s’organitza en diversos nivells.

A: Organització de l’entorn:
Amb la llengua organitzem l’entorn. Tot l’entorn ve nombrat per la llengua, per diferenciar cada element.

B: El pensament:
El llenguatge depèn de la intel•ligència i a l’inrevés. Hi ha una interrelació entre el pensament i el llenguatge.
Tot junt ens permet el discurs abstracte a diferents nivells.


C: La memòria
El llenguatge és suport bàsic de la memòria; encara que no és l’únic pilar.

Definició de llenguatge:
El llenguatge és el medi comunicatiu i expressiu més important que posseïm. Fa possible el discurs abstracte.
El llenguatge ens permet el diàleg entre nosaltres mateixos i juga un paper principal en la constitució del pensament.

Com editem vídeo de youtube amb Windows Movie Maker

 

Edició de vídeos youtube amb Windows Movie Maker

                Si volem editar un vídeo de youtube amb el Movie Maker, primer hem de:

1-      Descarregar el vídeo.

2-      Canviar el format del vídeo per a qui sigui compatible.

Necessitem un navegador que permeti la opció (nova funcionalitat) descarregar vídeo. Podríem utilitzar per exemple Mozilla Firefox, on instal·laríem la opció Download Helper.

Una vegada escollim el vídeo i instal·lem la opció Download, cliquem a eines de Download Helper i descarregarem el vídeo en format Flash Vídeo, que ens va bé per reproduir-lo, però no per obrir-lo amb el Windows Movie Maker.

Per tant amb el Download Helper cliquem a la pestanya de preferències i fem una conversió. Ens farà instal·lar l’extensió Convert Helper.

Amb aquesta  extensió ja podem convertir el vídeo en wmv. (Windows Media Vídeo). Ara ja podem obrir el vídeo amb Windows Movie Maker.

És important citar bé les fonts d’on extraiem el vídeo, en aquest cas youtube ( Youtube i autor).

Procés de composició escrita

El 1981, Linda Flower i John Hayes presenten el model més complet del procés de composició escrita. Aquest model és el més aplicat en l’ensenyament i descriu els processos mentals que es fan quan es s’escriu un text.

Aquest model diu que l’acte d’escriure es compon de :

1-      La situació de comunicació

2-      La memòria a llarg termini

3-      Tres processos bàsics: fer plans, redactar i revisar

4-      Un mecanisme de control que s’encarrega de regular-los i decidir en quin moment ha d’actuar un o altre.

La situació de comunicació

Es comprèn de tots aquells elements externs a l’escriptor:

-          Problema retòric: Circumstàncies que provoquen que el subjecte escrigui.

-          Text: És la resposta que es dóna a aquest problema, és a dir, allò que s’escriu.

Un anàlisi de tots els factors que componen el problema retòric, com podrien ser el tema, l’audiència i els propòsits serien els primers aspectes a tractar a l’hora d’escriure el text.

La memòria a llarg termini

Inclou els coneixements que té l’escriptor en el seu cervell, sobre:

-          El contingut temàtic

-          L’audiència

-          Les diferents estructures textuals que s’utilitzen

-          El traçat de lletres

Els coneixements també varien segons l’edat. Quant més petits siguin els alumnes , més caldrà que el mestre/a els ajudi.

Els processos bàsics de l’escriptura

La composició del text es desenvolupa mitjançant uns processos que no per força segueixen un ordre estricte. Aquests són les principals processos:

1-      Planificació

Elaboració d’allò que es vol escriure i com es vol fer.

Subprocessos: generar, organitzar i formular objectius.

Aquests processos es poden realitzar mentalment o amb ajut d’un suport escrit.

2-      Redacció

L’escriptor transforma les idees generades en un discurs comprensible per al lector.

En aquest procés e4s posen en pràctica coneixements com: compondre paraules, organitzar mentalment el text, components lèxics i sintàctics i components de cohesió social.

3-      Revisió

L’escriptor repassa el text i corregeix el errors. Però no només es tracta d’una revisió, sinó de més d’una, que es fan al llarg de tot el text.

Es valora:

-          Es val el contingut

-          l’assoliment dels continguts

-          la possibilitat de ser comprès pels lectors

-          la coherència

-          la cohesió

-          l’expressió lingüística general

-          l’estil

-          l’ortografia

-          etc.

Subprocessos que compon: avaluació i revisió i generació d’idees.

Valoració personal:
 Mirant aquest esquema, descobrim la quantita de processos cognitius que comporta la tasca d'escriure. Personalment, crec que com a principals avantatges tenint el compte l'estructura dels recurs parlat, penso que amb l'escriptura escrita pensem millor tot allò que volem dir, ho expressem millor ja que podem repasar allò que hem escrit i finalment, penso que el recurs escrit ens permet estructurar millor allò que volem explicar. A més tenim a mà uns quants recursos amb els que només necessitem una fulla en blanc i una mica de temps per pensar.
El recurs que jo més utilitzo és la pluja d'idees. A partir de exposar tot allò que volem explicar, podem seleccionar-ho, ordenar-ho i expressar-ho de la millor manera i amb un lèxic correcte.

Cmap Tools: Pràctica sobre "Procés de composició escrita"

Valoració personal:
Si tenim en compte que podem aplicar els coneixements que tenim amb el CmapTools en qualsevol matèria; al igual que amb el Jclic, és a dir, l'únic que importa és fins a on arribi la nostra creativitat, per poder relacionar els conceptes. Qualsevol de les feines fetes als mòduls treballats a classe es podrien esquematitzar amb el CmapTools. A més crec que és un altre recurs digital que supera el recurs escrit, per la seva capacitat per corretgir i modificar, movent les pestanyes, creant espai, desplaçant els conceptes,etc...cosa que no ens permet realitzar el recurs escrit.

Pràctica amb Audacity, GIMP i Windows Movie Maker

Per fer aquesta pràctica individual, he utilitzat els següents programes: Gimp, Audacity i Movie Maker.

Primer amb Audacity vàrem gravar la nostra veu recitant un poema curt que abans havíem escollit. Amb la col·laboració com a veu de la meva novia.

Amb el Gimp vaig escollir la imatge i vaig modificar la seva mida.

Finalment amb el Windows Movie Maker, vaig carregar la imatge i la gravació de so i les vaig posar juntes mentre calculava el temps. Alhora vaig crear com a títol part de la poesia, que vaig dividir en tres parts i per separat el títol.  Vaig calcular el temps escoltant una i altra vegada la gravació i finalment la vaig guardar com a pel·lícula.

La veritat és que em va costar moltíssim aconseguir fer bé aquesta pràctica, ja que per penjar el muntatge al bloc, després de gravar-lo com  pel·lícula, vaig haver de penjar-lo al youtube, per després extreure el codi html i enganxar-lo en una nova entrada.

Valoració personal

Són tres programes  molt interessants per separat,  i crec que és molt profitós poder-los utilitzar els tres alhora. D’aquesta manera trobem un ús conjunt dels tres, i alhora un nou ús. La part que no m’ha agradat tant potser és que em sembla bastant complicat utilitzar els tres programes junts. Tot i això, l’experiència ha estat de profit.

Tornar a l'escola amb Galerías

 En auqest vídeo vàrem veure com anunciàvem roba d'una manera molt curiosa. Potser destacant una qualitat per sobre de les altres: la resistència de la roba.
Veiem un grup de nens en una classe que estan esperant a que siguin les 11:00h per sortir de classe. I un cop surten, van corrent, mullant-se, estirant-se la roba, tirant-se a terra, baixant a bots les escales, fins que surten de l'escola. Després veiem com trenquen un vidre amb una pilota i espanten a un professor.
 Al vídeo veiem com utilitzen certs moviments de llum i de càmara que no veiem si no ens fixem. Moviments com la càmara inclinada o vista des de dalt. Tocs de llum groguencs i una música que creix d'intensitat i augmenta el ritme i el to a mesura que avança el vídeo, per acompanyar el moviments cada vegada més actius dels nens. A més veiem la càmara lenta quan surten de classe.
Veiem que la càmara constantment canvia de plànol, enfocant des de dalt i també als peus des de baix. Cal dir que en tot moment fan plànols curts amb les accions dels nens, estirant-se la roba, com a objectiu, mostrar la resistència de la roba que promocionen.

Valoració personal
Aquest vídeo ja l'havia vist a casa fa molt de temps, i mai m'havia fixat en aquests moviments de càmara, inperceptibles, segons alguns experts per als ulls desentrenats. Jo penso que cal posar-li atenció per veure algun d'aquests moviments; encara que potser s'ens escapen molt d'importants.
Els moviments de càmara i els jocs de llum son increiblement útils per donar un enfocament o un altre a un vídeo.

Joc amb JClic

Avui, de manera individual he creat un joc sobre el món animal mitjançant el programa què ja coneixíem JClic.
He buscat imatges d'animals de tamanys semblants.
I després he creat tres jocs i entremig he posat pantalles d'informació amb curiositats d'aquests animals.
Procés:
1- He creat un nou projecte i li he posat nom.
2- He carregat totes les imatges que volia fer servir.

3- He creat les activitats.
4- La primera és relació simple: He posat les imatges a un costat i els noms dels animals a l'altre.

5- La segona activitat era una relació complexa: He posat les imatges dels animals a un costat i a l'altre costat les relacions possibles segons el tipus: Mamífer, Insecte, Amfibi, Rèptil, Aus i Peixos.

6- La tercera activitat ha estat un joc de memòria amb algunes de les imatges de que disposava.

7- He posat missatges d'inici per donar instruccions del que calia fer, d'error per tornar-ho a provar i missatges finals amb felicitacions.
8- Per acabar he creat pantalles d'informació entremig de les activitats donant a un costat la imatge de l'animal amb el nom en color a sota i a l'altre costat una breu curiositat o informació d'aquest.

 

9- A la pantalla de secuències he amagat el botó de tornar enrere.

Valoració personal
Com ja vaig dir en una altra entrada, la aplicació d'aquest joc en l'educació primària em sembla molt bona, ja que és pot convertir en joc i per tant en aprenentatge per experimentació i lúdic qualsevol temari, ja siguin ciències naturals, matemàtiques o història.