Escoltar requereix necessàriament silenci, tant físic com interior. Però el silenci no és només no dir res(absència de paraules), sinó aconseguir evitar les distraccions interiors que poden provocar les paraules de l’emissor. Aconseguir el silenci interior, és més difícil que aconseguir silenci exterior. Perquè si ens distraiem nosaltres mateixos, quan intentem recuperar el fil, serà massa tard. Potser l’emissor no se’n dóna compte, però si ens pregunta, quedarà de manifest que no sabem de què parla.
Per aconseguir aquest silenci i defugir el que alguns experts anomenen dispersió, cal entrenament, perquè sinó caiem en la distracció que ens provoca la relació d’un objecte amb un pensament nostre i llavors enllacem un altre i un altre.
Per tant podríem dir què per aconseguir silenci interior, cal saber calmar i controlar les veus de la nostra ment i els crits del nostre cor.
L'art de saber escoltar de F.Torralba
Valoració personal
Estic totalment d'acord amb el text referit al silenci interior escrit per F.Torralba. Crec que és totalment cert ja que penso que ho ha escrit desde la seva pròpia experiència, igual que jo, desde la meva pròpia experiència explico la meva opinió sobre la certesa de les seves paraules.
Moltes vegades m'han explicat una cosa, i jo que acostumo a quedar-me uns quants minuts als núbols de tant en tant, he relacionat aquest concepte amb qualsevol cosa pasada o qualsevol cosa que jo imaginés i he perdut completament el fil. Però també és veritat que moltes vegades això depèn del teu interès per la conversa. Perquè jo he estat escoltant converses que no em semblaven interessants i voluntària o involuntàriament he "desconectat" i he tornat uns segons després i és veritat, jo també penso que es perd totalment el fil i és una falta de respecte cap a l'emisor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario